Memòria artística dels creadors

No estic tan segura d'aque­lla dita que diu que només fem cas dels artis­tes quan moren. Sí, en fem, just en el moment del decés, quan les pla­nes dels dia­ris i els titu­lars de ràdios i tele­vi­si­ons dedi­quen espai a lloar les excel·lències del des­a­pa­re­gut. Però massa aviat la memòria dels nos­tres artis­tes i escrip­tors (penso en Mont­ser­rat Roig, per exem­ple) queda soter­rada. Per això, que hi hagi espais dedi­cats a pre­ser­var i difon­dre l'obra dels artis­tes és neces­sari. En el cas de Ràfols-Casa­mada i Maria Girona, ja es pot visi­tar a la Fun­dació Per­ra­mon de Ven­talló una part del seu lle­gat, la que prové de les here­ves del lle­gat Ràfols, nebo­des de Girona. I si, final­ment, gràcies a l'altra part de la família, la fun­dació Ràfols a Cape­lla­des es pot enge­gar, serà una molt bona notícia.