Vinagre i aigua al vi de Felipe González

Diu­menge pas­sat, l'expre­si­dent González moles­tava bona part de l'opinió pública cata­lana amb un arti­cle en què com­pa­rava poc inno­cent­ment la rup­tura de la lega­li­tat espa­nyola a què podria por­tar el 27-S amb la rup­tura de la lega­li­tat que van fer l'Ale­ma­nya nazi i la Itàlia fei­xista. Ahir el res­pec­tat exlíder del PSOE mati­sava la com­pa­ració en una entre­vista, de la qual el més des­ta­ca­ble és que defensa un Estat plu­ri­na­ci­o­nal sense províncies, un nou finançament i el blin­datge de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes. Vaja, l'Espa­nya del PSC. Barons del PSOE cor­rien a posar aigua al vi –bé, García-Page hi va tirar el vina­gre de Rajoy. I a Chacón l'aigua de González li va coure més a la ferida que el vina­gre de García-Page. Pobre PSC.