Les xarxes socials són relativament noves. I el seu ús intensiu, encara més. Per tant, hi ha moltes regles del joc que es van aprenent i que, fins i tot, es van adaptant. Però, tot i això, sobta l'alegria amb què alguns les fan servir. No entraré en l'exhibicionisme de la pròpia vida personal a Twitter o Facebook. Cadascú ha de ser prou grandet per saber que compartir la vida vol dir exactament això, que deixa de ser privada i és compartida. Però la manera com fan servir Twitter els polítics –aquesta és una xarxa social més minoritària i gremial– sí que em sobta. Una pixada fora de test a Twitter té més repercussió que en un ple. De vegades, la sang calenta juga males passades i dir segons què del rival polític pot evitar, a la llarga, que deixi de ser-ho, encara que provisionalment.