Si hi ha un territori que està marcat per un gran riu al nostre país, sens dubte són les Terres de l'Ebre. Tant és així que fins i tot molts catalans han assumit el tòpic que Catalunya acaba a l'Ebre, quan hi ha molt de país fins al Sénia... i més enllà. Per això, els ponts han estat una infraestructura cabdal. En temps de guerra, objectius prioritaris; en la pau, instruments de comunicació bàsics més enllà dels passos de barca. Fins no fa gaire existien peatges en alguns ponts ebrencs. Així, no és estrany que a Amposta es commemori el centenari del pont penjant. És una figura destacada de la fesomia ampostina, però sobretot una icona de la unió entre les dues ribes del riu, que de vegades és barrera, però sempre la gran articulació del territori.