Els nous clàssics

Amb les sèries moder­nes sem­pre vaig a des­hora. Que recordi, l'única que he vist en el seu moment d'emissió és Lost, i encara a par­tir de la quarta tem­po­rada. Bre­aking Bad la vaig començar a veure poc després d'eme­tre's l'últim capítol. L'última que he vist sen­cera és Los Soprano. I The Wire la vaig començar a mirar quan la tec­no­lo­gia que hi apa­reix per fer les escol­tes ja havia que­dat obso­leta. Ara estic mirant Mad Men, una altra sèrie que s'ha aca­bat recent­ment. Les sèries moder­nes són els nous clàssics. No són un pro­ducte més d'entre­te­ni­ment per a les nits avor­ri­des de cada dia –com ho eren fa vint anys–, sinó unes obres d'alta qua­li­tat a les quals es pot recórrer sem­pre. És com tor­nar a Madame Bovary o a Moby Dick.