‘The leftovers', una delícia desconcertant

El retorn s'ha fet esperar –feia més d'un any del final de la primera (que lluny que queda el fantàstic The prodigal son returns)–, però l'espera ha valgut la pena. Ubicació nova, personatges nous, preguntes noves, però la mateixa sensació de desconcert després de cada capítol fan que la sèrie de Damon Lindelof sigui millor en aquesta segona entrega. També hi ajuda el fet d'haver deixat enrere l'obra de Tom Perrota; les trames del llibre es van esgotar en la primera temporada i, per tant, se n'han creades de noves. Deslliurada, doncs, de la pressió que sempre exerceixen els llibres sobre les adaptacions, les noves trames es tracten amb més calma, amb un ritme més pausat i d'aquesta manera s'assaboreixen millor.