Un cara a cara trist i sense oradors

“Apassionant.” Ho va dir al final del cara a cara Manuel Campo Vidal. Més aviat “antiquat” i “trist”. No és que fos en blanc i negre, però ho semblava. No és que el decorat fos minimalista, era pobre. Per canviar de canal i esperar el postdebat o el cara a cara alternatiu a La Sexta entre Pablo Iglesias i Albert Rivera. El corresponsal de la BBC, Tom Burridge, a Twitter, recordava a Espanya que som al 2015. Hi ha exemples que demostren la reinvenció del cara a cara; però no és només treure's la corbata i conversar a l'hora del vermut. Ni tampoc anar de festa a casa de Bertín Osborne. Hi ha un equilibri entre el xou del candidat i la política feta espectacle. Però sobretot cal que hi hagi oratòria i dialèctica. I era mediocre. I d'això no en té culpa la tele.