Necessitat d'acords extraordinaris

El ple de la pobresa de fa dos anys va ser fallit. El govern ho atri­bu­eix a l'ofec de les finan­ces de la Gene­ra­li­tat i a la manca de rea­lisme dels grups sobre el poc marge d'acció. La majo­ria de grups adme­ten l'ofec i el poc marge, però també atri­bu­ei­xen el fracàs a manca de volun­tat o de decisió. Les enti­tats que tre­ba­llen amb les vícti­mes van tro­bar insu­fi­ci­ents els acords i “tímids” els avenços. Per dig­ni­tat de vícti­mes i dipu­tats, caldrà més encert i decisió dins del poc marge. Ser­virà de poc perquè l'empo­bri­ment s'ha des­bor­dat i no s'eli­mi­narà amb ajuts i pres­ta­ci­ons. El que no es pot per­me­tre la cam­bra és que no ser­veixi de res. La pobresa pot ser estruc­tu­ral o sistèmica però els pobres hi són, més que mai, i han de men­jar i viure.