L'APUNT
‘Nit i dia', molt més que un ascensor
Els guionistes de les sèries d'aquí apel·len sovint a la llibertat creativa quan se'ls exigeixen nivells de qualitat i es busca la comparació amb les sèries anglosaxones i europees, que hi ha de tot. I si algú dubtava en relació amb Nit i dia , per allò de les etiquetes, dels forenses a la catalana, amb l'últim episodi, Anatomia d'un crim, amb homenatges cinèfils –s'hi respirava Hitchcock–, la sèrie s'ha guanyat la matrícula d'honor. I ho aconsegueix amb la complexitat dels personatges i amb un assassí que Marc Martínez fa creïble i que és capaç de generar simpaties en una audiència atrapada, com ell a l'ascensor, en un episodi complet, rodó, que sap combinar la fredor de l'autòpsia, la tensió a l'ascensor, amb la calma mallorquina i té el moment àlgid en els últims quinze minuts.