Que ve el llop!, o la demagògia criminal

Aquesta set­mana, en una ofi­cina de cor­reus bar­ce­lo­nina plena de gent espe­rant torn, una senyora gran es diri­geix als pre­sents: “Dis­cul­pin que els molesti. Votin el que vul­guin però, sobre­tot, no votin Pablo Igle­sias, perquè aquest ens arruïnarà el país.” L'única res­posta, seca, la va rebre d'una altra senyora gran: “Això ho diu vostè!” Dar­rere dels dis­cur­sos demagògics, popu­lis­tes, inten­ci­o­na­da­ment super­fi­ci­als, de tots els colors polítics, hi ha vícti­mes i res­pon­sa­bles. “Els fei­xis­tes del PP”; “els ami­gos d'ETA”; “els egois­tes pola­cos”; “Espa­nya ens roba”; “El tite­lla de Sánchez (Largo Caba­llero) en mans d'Igle­sias (Sta­lin)”. O “Bri­tain, first!” La demagògia té res­pon­sa­bles i vícti­mes. Des­cansi en pau, Jo Cox.