“Filmax presenta...”

L'acomodador cridant l'atenció als brètols de torn; cadires per a les autoritats; ampolles d'Orange Crush rodolant per un terra encatifat per peles de tramussos, pipes i fruita; xiclet sota els seients de fusta; caramels Darlings; el No-Do i les inauguracions; la pel·lícula bona i la dolenta; els monyos que no deixaven veure; olor d'ambientador, més rància que la fortor que pretenia tapar; bobines col·locades al revés; cel·luloide fonent-se, i homes solitaris dels quals havies de fugir quan ja podies anar sol al cinema. Cinema de barri, de poble, allunyat de la dictadura de les sales d'estrenes que impedien menjar un entrepà dins la sala, territori de felicitat plena. La màgia de viure la fantasia quan senties un rugit de lleó o una veu greu que deia: “Filmax presenta...”.