Els escenaris, eines democràtiques

Fa 40 anys tot s'havia de fer. La gent sortia al carrer per reivindicar com a espais públics casernes, estacions en desús i velles fàbriques. I es feia en clau de festa. La Plateria va participar en l'arribada de la democràcia a ritme de txa-txa-txa i twist. Ahir, com a preinauguració del Grec, el grup de ball va actuar a tocar del Lliure amb un públic en el qual hi havia els actors que ara fa també 40 anys es feien seu el fins aleshores desaprofitat Teatre Grec. Eren temps d'esperança i les arts escèniques eren eines per assolir la democràcia. 40 anys després ens adonem que aquelles reivindicacions encara han de continuar. Tenim equipaments i Grec, però la democràcia costa més de construir que no pensaven.