D'esquena a la realitat del territori

Especialment en un país tan divers, les polítiques s'han d'adaptar a la realitat. Sembla obvi, però quan no es té en compte resulten ineficaces, absurdes i, fins i tot, tenen un impacte negatiu. És el cas del pla forestal de Catalunya, que teòricament defensa una gestió sostenible dels boscos. I la novella llei del paisatge, que vol vetllar també pel territori. A la Segarra i especialment al sud, el bosc ja quasi no existeix enmig d'un mar de cereals. Comença a recordar-me les vinyes de La Rioja, monocultiu paisatgístic, ecològic i econòmic. A la llarga, els monocultius són perillosos i insostenibles. El govern hauria d'atendre la preocupació, creixent, per la desaparició del bosc segarrenc. Si no, aviat serà un element singular i d'especial protecció.