Opinió

La Columna

Menys papa, més Església

Per fi Benet XVI, tan recelós de la teo­lo­gia de l'alli­be­ra­ment, ha tin­gut un gest alli­be­ra­dor: s'ha alli­be­rat ell mateix del pes de la tiara i, d'alguna manera, ens ha alli­be­rat a tots del mateix pes. La seva renúncia obre una porta a l'espe­rança. Amb raó solia dir José María Díez-Alegría, jesuïta, que el credo que donava sen­tit a la seva vida era l'espe­rança. Jo crec en l'espe­rança és el títol d'un dels seus lli­bres més sig­ni­fi­ca­tius i, sens dubte, el més per­so­nal. No és sobrer recor­dar que no fou del grat de Rat­zin­ger. La cen­sura el va des­ter­rar. El mèrit que pugui tenir la seva renúncia no és sufi­ci­ent per fer-nos obli­dar el seu hor­ror als errors. Rat­zin­ger no va dei­xar de ser guardià de l'ortodòxia ni tan sols quan s'assegué en el soli pon­ti­fici. Com bé diu un pro­verbi medi­e­val: qui ha sigut abat una vegada, sem­pre serà abat. Aquest pro­verbi se sol apli­car a tota per­sona que ostenta càrrecs d'auto­ri­tat. No vol­dria que aquest fos el cas de Benet XVI quan deixi les seves fun­ci­ons. No seré jo qui posi en dubte les seves parau­les. Sobre­tot ara, després que ha tes­tat que inter­fe­rir-se en la vida dels altres és un tur­ment. Ho ha vis­cut en pròpia carn. El seu propòsit de fer vida reti­rada és pro­ba­ble­ment el més savi que hagi fet mai. Tant de bo l'apro­fiti per escriure les memòries dels anys vis­cuts en el Vaticà. Un últim exer­cici de trans­parència seria, sens dubte, la millor apor­tació de la seva renúncia. Temps al temps. És aviat per mesu­rar la importància d'un gest tan poc freqüent. Les opi­ni­ons han variat d'un dia per l'altre. D'una pri­mera eufòria s'ha pas­sat al recel, i del recel a con­jec­tu­res no gens agra­da­bles. Entre les opi­ni­ons més opti­mis­tes en des­ta­ca­ria una: l'opinió que sosté que la renúncia de Benet XVI des­sa­cra­litza la figura del pontífex i revo­lu­ci­ona la per­cepció de la jerar­quia eclesiàstica. No ho tinc gens clar. La veri­ta­ble des­sa­cra­lit­zació ja va tenir lloc en la manera de fer i de gover­nar del papa Joan. Va demos­trar amb fets que amb la bon­dat i la fer­mesa n'hi havia prou per gene­rar l'entu­si­asme que el tre­ball apostòlic reque­reix. A menys papa, més Església. Això fun­ci­ona així. I com més pobres, més rics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.