Falsos tòpics

La setmana BCNegra, la trobada dedicada a la literatura policíaca que anualment impulsa la cèlebre llibreria barcelonina, no podia haver tingut enguany un marc més adequat: la màfia i la corrupció campen per les portades dels diaris i la realitat ja no tan sols supera la ficció, s'ha convertit en un supervendes que rivalitza amb la inventiva dels escriptors. Cada febrer, les engrescadores jornades posen en contacte lectors i autors però també permeten encetar improvisats debats que no es limiten només a la qüestió literària. Com ara els falsos tòpics sobre el procés de confecció de la novel·la negra i sobre les fronteres entre l'ofici de crear ficció i la professió periodística. El veterà escriptor Andreu Martín ha reflexionat al voltant d'aquestes qüestions i assenyala com a falsos tòpics novel·lescos que els personatges sempre tenen vida pròpia o que hi ha un màxim de cinc temes possibles perquè tots ja han estat tractats. N'hi podríem afegir algun més, de fals tòpic. Per exemple: la novel·la arriba allà a on el periodisme no pot arribar. Això és discutible perquè llibres i diaris tenen objectius diferents, uns ofereixen evasió, els altres, informació. I, malgrat tot, també és un fals tòpic que, contra allò establert pel periodisme acadèmic, la premsa s'hagi de limitar a reflectir la realitat sense modificar-la. Tots, en posar-nos a escriure, podem tenir la vocació d'explicar el mal funcionament del sistema i de contribuir a transformar-lo amb el relat de la nostra denúncia. Tòpics a banda, també tenim un parell de certeses. En primer lloc, sense periodisme, no hi ha democràcia. En segon lloc, la literatura serveix per diferenciar els ciutadans dels clients, perquè els clients necessiten tenir una fleca a la cantonada i els ciutadans necessiten, a més, una llibreria.