La “dimissió” de Pau VI

El lec­tor pot­ser no s'ho creurà, però puc asse­gu­rar que ha estat per pur atzar que he tro­bat, bar­re­jat entre papers vells ali­ens al tema, un retall del diari Tele / Expres del dia 6 de desem­bre del 1973 amb l'arti­cle titu­lat “¿Dimi­tirá Paulo VI?” El seu autor, J.P. –mossèn Josep Perar­nau si no m'erro–, par­lava dels rumors que lla­vors cir­cu­la­ven a Roma amb una certa insistència sobre una pos­si­ble renúncia papal.

Davant la dimissió ines­pe­rada del papa Rat­zin­ger, no s'ha par­lat gens del papa Mon­tini i dels seus desit­jos de reti­rar-se. Perar­nau deia, en aquell arti­cle, que el sant pare havia dic­tat nor­mes secre­tes sobre la seva renúncia si es com­pro­vava que alguna com­pli­cació física havia “dis­mi­nuido nota­ble­mente su capa­ci­dad para ser­vir a la Igle­sia”. Els rumors, d'altra banda, havien nas­cut molt abans, el 1967, quan el papa havia visi­tat a Fumone la tomba del seu pre­de­ces­sor dimis­si­o­nari, Celestí V. D'aquell gest va sor­gir la pri­mera sos­pita sobre una pos­si­ble volun­tat d'abdi­cació. El pare Ber­nabé Dal­mau, en el lli­bre Pau VI, home i papa, diu que Mon­tini va tenir “el dubte de si havia de renun­ciar en com­plir els vui­tanta anys” i exposa les qua­tre raons per les quals no ho va fer: la por d'una escissió ecle­sial, el temor a la cre­ació d'un pre­ce­dent, la mística de l'epis­co­pat entès com una pater­ni­tat irre­nun­ci­a­ble i el sen­tit del propi deure. Tot i això, no es va poder estar de decla­rar davant del sínode el desig d'aca­bar el seu camí “per tal que un altre més capaç i deci­dit pogués repren­dre la tasca de reno­vació de l'Església”.

Això va suc­ceir l'any 1977, però l'abril de 1978 el papa viu­ria una experiència molt traumàtica: el segrest i l'assas­si­nat del seu amic Aldo Moro per les Bri­ga­des Roges. Aquesta devia ser la gota que va fer ves­sar el vas. El 29 de juny, va cloure el dis­curs com­me­mo­ra­tiu del quinzè ani­ver­sari del seu pon­ti­fi­cat amb sis parau­les defi­ni­ti­ves: “Ho fatto tutto. Ora ho finito.” Pocs dies després se'n va anar a Cas­tel­gan­dolfo i allà, al cap d'un mes, es va morir. Aquesta reti­rada tan dis­creta va ser la que cor­res­po­nia al papa més modern del segle XX.