No diràs museu en va

El FAD es traslladarà al DHUB. Dit així queda molt modern, perdó, molt fashion, perdó, molt trendy. Les sigles FAD són ben conegudes, sobretot pels premis Delta de disseny industrial (ADI-FAD), però l'invent lingüístic DHUB per designar el Museu del Disseny és més aviat recent. És una aglutinació de Disseny Hub, un híbrid centrat en l'anglès hub, que vol dir “botó de la roda d'un carro” i, per extensió, “nucli, nus de comunicacions”.

El Museu del Disseny, doncs, ja no es diu museu. Tampoc el Museu de la Ciència es diu així. Ara és CosmoCaixa, amb una majúscula intercalada. I el Museu del Barça s'ha reconvertit en Camp Nou Experience. La paraula museu està maleïda per una banda perquè connota pols, ranciesa, obsolescència, immobilisme de vitrina, etc. Per una altra banda hi ha la pressa per la marca registrada, perdó, pel valor de marca, perdó, per la brand equity. Museu és tot el contrari d'un trending topic, és una mòmia de la qual cal desprendre's amb urgència, per això el món assisteix a una cursa per rebatejar els museus amb acrònims més aviat rarets, anglicismes reals o macarrònics, neonoms amb anomalies ortogràfiques i una imatge de joventut desenfadada.

Fa un temps es va discutir si el MNAC s'havia de dir així. No es posava en qüestió l'ortopèdia fonètica, sinó la conveniència de substituir la C per una referència a Barcelona. Perdó, la marca Barcelona. Però hi ha un altre MNAC que fa un doble salt mortal fonètic i gràfic. És el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, l'alter ego del qual és mNACTEC. Sic!, ho juro per Pompeu Fabra. Amb tanta genialitat no és estrany que la gent, perdó, el mercat, perdó, el target market, tiri pel dret i posi nom a les coses per la via directa, com s'ha fet sempre. Al DHUB ja li poden dir com vulguin que aquell edifici de volums estrafets de la plaça de les Glòries es coneix popularment com la Grapadora.