Caducitat joancarlista
Estic perfectament d'acord amb la posició de Pere Navarro en referència a la monarquia borbònica. I hi estic d'acord compartint la concepció republicana que emana de la Revolució Francesa, de la qual Pere Navarro es confessa seguidor. El líder socialista ha expressat el que molts creiem, fins i tot des de la pròpia vocació republicana i independentista.
Sigui quina sigui la nostra aspiració de futur, l'evidència demostra que hem de cremar etapes per aconseguir la Catalunya que volem i que en el procés haurem de dialogar amb aquesta realitat líquida que li diem Espanya i amb l'altra proposta de futur que entenem per Europa. Des de la sortida del franquisme més pur, hem viscut una primera transició, en la qual tots ens donàrem una forma de relació que crèiem possibilista. Malgrat les limitacions, establírem el camp de joc d'una constitució que, en aquell moment, s'interpretava com a progressista i acceptàrem el joancarlisme com a mal menor d'una reforma sense ruptura. Segurament, aleshores no ens equivocàrem i fins parírem un Estat de les Autonomies que apuntava bones formes. Després vingué el cafè per a tots i els tics d'unes maneres de govern basades en la radialitat centralista. L'Espanya autonòmica, i amb ella la primera transició, caducà quan el debat sobre el nou estatut català mostrà la fi del procés que, casualment, anava acompanyada per les mostres de decrepitud del joancarlisme.
Pere Navarro ho encerta quan diu que ha arribat l'hora de la segona transició. Joan Carles ha cobert l'etapa de la sortida del franquisme i de la consolidació d'una monarquia parlamentària. Ara s'ha complert la data de caducitat, ben visible, com en els iogurts, a l'embolcall. És l'hora d'iniciar un canvi profund en l'estructura d'un estat caduc i potser caldrà un segon pacte, una segona transició, encara monàrquica, però amb una imatge de modernitat més que necessària. El líder del PSC-PSOE ha estat valent apuntant-ne una proposta evolutiva. Fins els independentistes haurien de veure amb bons ulls la modernització de l'Estat actual: la proposta de Navarro va per bon camí; després, seguirem discutint la propera etapa per a la plena autodeterminació de Catalunya.
