La piga catalana

Si aquest arti­cle l'escrivís uti­lit­zant un telèfon mòbil dfdur qyue lwd eri­o­e­des dw puratge wl farue il·legu­bie, vull dir segur que les erra­des en tecle­jar el farien il·legi­ble, espe­ci­al­ment si tre­ballés a una velo­ci­tat de mecanògraf mitjà, que és el ritme que uti­litza un arti­cu­lista per redac­tar. Suposo que la majo­ria de vosal­tres també tro­beu que les tecles dels smartp­ho­nes o bé són massa peti­tes, o bé els vos­tres dits massa gros­sos, però en qual­se­vol dels casos és gene­ral l'opinió que en aquest aspecte hi ha camp per pro­gres­sar en l'opti­mit­zació fun­ci­o­nal i que difícil­ment hi haurà millora a curt ter­mini si hem d'espe­rar una mutació mor­fològica que empe­ti­teixi i aprimi els dits humans.

Els avenços en l'ina­bas­ta­ble uni­vers de la tele­fo­nia són abso­lu­ta­ment fabu­lo­sos i aquests dies que la capi­tal del nos­tre país és el cen­tre mun­dial del ram, en veu­rem pre­sen­tar de manera enllu­er­na­dora un bon gra­pat. Però ben segur que cap superarà en importància estratègica el petit giny que ha inven­tat la cata­lana Sara Udina. És una dis­creta piga de sili­cona amb pro­pi­e­tats elèctri­ques (Digi­tal Freckle, en anglès) que s'adapta al cap­ciró del dit amb l'objec­tiu d'afi­nar la pun­te­ria a l'hora de tecle­jar i gra­pe­jar pan­ta­lles tàctils. No m'estendré pas ara i aquí en les vir­tuts i els avan­tat­ges que té aquest apa­rell revo­lu­ci­o­nari perquè només pre­tenc uti­lit­zar-lo com a exem­ple que en aquest país hem d'apro­fi­tar la crisi econòmica per explo­tar les nos­tres reser­ves d'ima­gi­nació i empenta empre­ne­dora. Petits exem­ples com aquest ens apor­ten opti­misme i espe­rança. Vinga, just quan arri­beu al final d'aquest arti­cle ja hauríeu de posar-vos a cavil·lar.