El meu cèntim!

Ja fa més de 10 anys que l'euro és la nos­tra moneda. I encara recordo quan, al prin­cipi, ana­ves a algun super­mer­cat i mai tenia mone­des d'un o dos cèntims d'euro. I pen­sa­ves: “Nor­mal! Quina murga aques­tes mone­des!” I els deies: “és igual.” En teo­ria, un dia dei­xa­ves a deure i, al següent, a l'inrevés... La veri­tat és que sos­pito que ho feien expres­sa­ment. Però bé, anem al que interessa. Ara resulta que les bos­ses de plàstic ja no són gratuïtes i que, mira tu, si un dia t'has dei­xat la bossa reci­cla­ble i has cal­cu­lat mala­ment i et fal­ten dos cèntims, sí, dos cèntims de res, d'aquells que fan riure, doncs et diuen que no te la donen perquè és de paga­ment. Per­fecte, ja els dic jo que no penso per­do­nar ni un cèntim d'euro mai més a cap botiga, forn, super­mer­cat o caixa!