Opinió

Navarro i la segona transició

Amb una doble jugada, valenta però molt ago­sa­rada, Pere Navarro aquesta dar­rera set­mana s'ha con­ver­tit en pro­ta­go­nista de la vida política del país, fins i tot de l'Estat, i ha asse­nya­lat el camí dels soci­a­lis­tes cata­lans en el procés de rege­ne­ració del PSC i en la capa­ci­tat d'aglu­ti­nar les diver­ses sen­si­bi­li­tats que el for­men. Sens dubte, avui la for­mació que lidera l'exal­calde de Ter­rassa pot mos­trar una cohesió molt supe­rior a la que lluïa els dar­rers anys, avui és quan Navarro ha estat capaç de mar­car ter­ri­tori i creure, i fer creure, que ha arri­bat el moment de la segona tran­sició.

La set­mana pas­sada des d'aquest davan­tal cele­brava la pro­posta refor­mista de la corona, però pocs dies després el dis­curs soci­a­lista ha demos­trat que això és una aposta seri­osa i que es cre­uen amb capa­ci­tat de lide­rar, o almenys d'inter­ve­nir amb nota­ble pro­ta­go­nisme, en el procés obert de la necessària segona tran­sició de l'Estat espa­nyol, un pas pos­si­bi­lista i ferm per, també, defi­nir el futur de Cata­lu­nya.

Tal­ment, Navarro ha estat valent i ha mar­cat ter­ri­tori, sobre­tot dins el seu par­tit, on calia situar les coses a lloc i expres­sar que el PSC pot ser capaç d'encapçalar el cen­tre­es­querra català, des de pro­pos­tes inno­va­do­res i amb plena lli­ber­tat enfront dels altres par­tits ger­mans de la península. A més, ha finit amb el dubte del pos­si­ble paper de Car­men Chacón entre bam­bo­li­nes, invo­cant el ser­vei a un pro­grama con­cret i al pro­jecte col·lec­tiu per sobre de les ambi­ci­ons per­so­nals. Quasi es podria dir que l'antiga minis­tra de la Guerra ha estat con­vi­dada ha aixe­car el cul de la ban­cada de dipu­tats a les Corts i començar a bus­car-se un lloc en les pro­pe­res llis­tes de la can­di­da­tura del PSOE per Jaén, si vol con­ti­nuar la seva car­rera a la recerca del no-res.

La decla­ració d'inde­pendència dels soci­a­lis­tes cata­lans de la dis­ci­plina del PSOE ha estat el millor ser­vei que podien fer en el procés cap al dret a deci­dir i, des de la seva pers­pec­tiva, el més pre­uat exem­ple que es cre­uen el pro­jecte fede­ral que diuen que defen­sen.

La pro­posta de rati­fi­cació de la moció madri­le­nya al Par­la­ment demos­tra que comen­cen a saber on van i el que els cal fer per recu­pe­rar l'espai per­dut. Segur que en el futur pro­per tin­drem força oca­si­ons de par­lar de Pere Navarro quan, de ben segur, el mapa polític de Cata­lu­nya i de l'Estat patirà una forta sac­se­jada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.