Intoxicats

Una altra vegada s'ha demostrat que els consumidors estem a les mans d'unes autoritats que primer neguen, després accepten i finalment minimitzen qualsevol escàndol relacionat amb la nostra alimentació. El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha reaccionat amb retard i confusió davant les denúncies sobre la presència de carn de cavall en productes que segons l'etiquetatge haurien de contenir exclusivament vedella. No és la primera vegada que queda al descobert el desgavell que envolta els sistemes de control de la producció i comercialització d'allò que ingerim. Va passar temps enrere amb els famosos cogombres contaminats que Alemanya va atribuir alegrement als productors espanyols abans d'admetre que la porqueria provenia de les seves pròpies fronteres. I si reculem més enrere recordarem fàcilment altres episodis rocambolescos relacionats amb vaques boges, pollastres emmetzinats i porcs empastillats. És aquest un altre exemple del fracàs de la Unió Europea; sobre el paper, una organització agermanada per enfortir el benestar i la seguretat dels que en formem part; a la pràctica, un pati de veïns envejosos i malavinguts. O sigui, l'escenari ideal per a algunes multinacionals de la indústria agroalimentària que aprofiten la dificultat de determinar l'origen exacte de les adulteracions per estafar –i potser intoxicar–el consumidor. Abans d'entrar al club europeu ens vèiem a nosaltres mateixos com a ciutadans que no mereixíem els avenços que l'ingrés havia de representar. Què en queda, d'aquelles velles promeses que ens oferien un futur ple de modernitat, de riquesa i de benestar? Només la certesa que amb la rodonesa de l'euro en realitat vam adoptar la ineficàcia del zero.