L'endemà del dissabte

Al final del debat sobre l'estat de l'Estat que ell mateix regeix, Mari­ano Rajoy va dei­xar clar què pen­sava del procés sobi­ra­nista català: “...con­tra­vi­ene un prin­ci­pio ele­men­tal del estado de derecho, el some­ti­mi­ento de todos a la ley”. I per si algú no ho havia cop­sat ben cop­sat, va reblar: “Esto es la ley, y no pode­mos des­co­no­cerla ni pasar por encima de ella.”

Tant una frase com l'altra són força típiques de tan­tes de sem­blants eme­ses últi­ma­ment de Madrid estant, en el sen­tit que obvien, inde­fu­gi­ble­ment, el con­cepte de justícia, sense el qual les lleis no dei­xen de ser tan arbitràries com les matei­xes cul­tu­res huma­nes que les inven­ten: els babi­lo­nis, per exem­ple –tal­ment uns pepe­ros avant la let­tre – van escriure els seus codis civils casuístics en pedra; els xine­sos tenen un deri­vat de la llei soci­a­lista soviètica; els euro­peus d'avui fan ser­vir una bar­reja ad hoc del dret anglo­saxó i els codis jus­tinià, napoleònic i ale­many; i l'Estat espa­nyol, una cons­ti­tució escrita fa 35 anys amb el vis­ti­plau obli­ga­tori dels mili­tars.

Quan una llei es per­cep com a injusta la gent se'n sol mofar. Hi ha, per exem­ple, un pro­verbi africà que sem­bla fet a posta per des­criure el dilema legal de Cata­lu­nya davant una Espa­nya majo­ritària­ment uni­o­nista: “El blat no pot espe­rar justícia d'un jut­jat ple de pollas­tres”; i el poeta nord-ame­ricà God­frey Saxe podria haver estat pen­sant jus­ta­ment en la cons­ti­tució espa­nyola actual quan va dir, el 1869, que “les lleis, com les sal­sit­xes, dei­xen d'ins­pi­rar res­pecte en la mesura que sabem com estan fetes”. Però segu­ra­ment la dita més apta a l'hora de con­tes­tar les exhor­ta­ci­ons cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes que tan bé conei­xem és la que Mar­tin Lut­her King va dir quan se li va recor­dar que les seves acti­vi­tats eren il·legals (i ho eren): “I tot el que va fer Hit­ler sí que era legal.” No volem, amb això, com­pa­rar el senyor Rajoy amb el can­ce­ller psicòpata, de la mateixa manera frívola que segons quins regi­dors del PP han com­pa­rat aquest amb Artur Mas, per exem­ple. Ara bé, no seria sobrer recor­dar que una de les pri­me­res coses que Hit­ler va fer, un cop arri­bat al poder el 1933 i abans de come­tre unes bar­ba­ri­tats força més gros­ses, va ser recen­tra­lit­zar el país abo­lint els lan­der, és a dir, les comu­ni­tats autònomes ale­ma­nyes. Tot camí comença amb un pri­mer pas.