Els rellotges tous

El meu fill petit ha fet quinze anys aquesta setmana. Com que tot és relatiu, quinze anys poden ser un període de temps considerable –quinze anys de condemna, quinze anys de guerra, quinze anys d'espera– o poden ser un buf d'aire en el transcurs de la història. Per al meu fill, no cal dir-ho, són molt. Tot el que ha viscut. Em pregunta quin dia de la setmana era el 5 de març de 1998. Crec que dijous, però ho miro per confirmar-ho. I em pica la curiositat. Què passava, l'any 1998? Com era el món que acollia aquell nadó de faccions dolces? Com érem, fa només quinze anys? L'any havia començat amb unes eleccions generals a Cuba amb un 98,35% de participació. Tots pensàvem que al règim de Castro li quedaven quatre dies. En canvi, alguns camins que prevèiem de llarg recorregut quedaven sobtadament interromputs : El Último de la Fila anunciava la seva dissolució. Al febrer, l'Assemblée Nationale francesa aprovava el projecte del govern socialista de Jospin per la setmana laboral de trenta-cinc hores sense reducció salarial. Semblava, crèiem, que es tractava d'una possibilitat certa de reduir l'atur de manera significativa i proporcionar més hores de lleure als treballadors (Quantes hores estem disposats a treballar ara per tenir feina?). Altres coses que van passar el 1998 : Titànic va guanyar onze òscars, es va fundar l'empresa Google, ETA va declarar una treva indefinida (que va durar menys de dos anys), Saramago va guanyar el nobel de Literatura, es va estrenar a Amèrica Sex and the City. També va guanyar per primera vegada les eleccions presidencials a Venezuela un desconegut Hugo Chávez. Però fa quinze anys van passar dues coses que m'han fet rumiar. La primera : l'exdictador xilè Augusto Pinochet va ser detingut a Londres i, poc després, el govern espanyol va demanar-ne l'extradició a demanda del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón. “Como hemos cambiado”, deuen pensar molts espanyols, com a la cançó. L'última: l'any que va néixer el meu fill, en fa quinze, la província sèrbia de Kosovo va celebrar eleccions no autoritzades, amb un 85% de participació. Va guanyar l'opció independentista de la Lliga Democràtica de Kosova. Era l'inici d'un llarg camí que els conduiria a la declaració d'independència l'any 2008. Del 1998 al 2008. Deu anys són molt o poc?