Vi

La ini­ci­a­tiva esce­ni­fi­cada diven­dres per donar suport als vins de l'Empordà és extra­or­dinària, però alhora (com ja asse­nya­lava Sal­va­dor Gar­cia-Arbós dis­sabte) obliga a pre­gun­tar-se com és que fins ara no s'ha fet una cosa tan natu­ral com és ara con­su­mir i pro­moure el con­sum de vins de la terra. Aquest cop, la culpa –que sem­pre és fàcil donar-la a les admi­nis­tra­ci­ons–, no és pas només dels nos­tres repre­sen­tants polítics, sinó de tot­hom en gene­ral. Encara es tro­ben res­tau­rants als nos­tres muni­ci­pis amb car­tes de vins sense mar­ques empor­da­ne­ses. Quan hi són, en molts casos, estan avall a la llista, dar­rere de les deno­mi­na­ci­ons con­si­de­ra­des millors i que, en gene­ral, tam­poc no són cata­la­nes. Només cal fer un volt per les prin­ci­pals regi­ons viti­vinícoles euro­pees per veure que els seus res­tau­rants ni es plan­te­gen no donar un lloc pre­fe­rent als vins de la terra. No es tracta d'incórrer en el xovi­nisme, ni de pros­criure els Rioja, Somon­tano o Bor­deus, però el gros del nos­tre con­sum hau­ria de ser de vins del país. Perquè, en defi­ni­tiva, en una eco­no­mia inter­con­nec­tada, si aquests van bé, nosal­tres, també. I perquè, coi –i com més va, més–, també són bons!