Màxima intensitat

Valga'm Déu, quin temps que portem. No hi ha dia que no es destapi algun afer estrany. M'arriben opinions de lectors de tota mena. Alguns estan perdent la paciència i diuen que els agafa una llaga d'estómac cada dia al matí quan llegeixen el diari. “Em poso de mala llet per tot el dia”, em diu un empordanès que es té per una persona que està de tornada de tot. Veritablement n'hi ha per donar i per vendre. Si arribem a la conclusió que el ser humà és corrupte per naturalesa, jo ja tinc la solució al problema de l'atur: a cada persona que ocupi un lloc públic li posarem un inspector que el controli. Encara ens faltarà gent, perquè, a més, n'haurem de posar uns quants que controlin els controladors. Sincerament, no crec que ara es cometin més estafes ni més extorsions ni més malversacions de fons que abans. El que passa és que cada vegada les coses se saben més, o com a mínim hi ha més mitjans per cridar l'atenció sobre afers que obliguen la justícia a estudiar-los. I moltes vegades es produeix l'efecte cadena: un fet en desvela un altre. Tornant als lectors emprenyats, dels quals parlava al començament, crec que hem entrat en una etapa periodística molt rica. Les coses se saben, es comenten i alguns ho paguen amb diners i presó. És possible que es produeixi un canvi d'actituds. Que no vindrà per generació espontània, sinó que exigeix que els responsables de la cosa pública comencin per prendre decisions extremes. Tenia un veí, a Tor, a l'Empordà, amb qui fèiem petar la xerrada quan estava munyint les vaques amb el sistema manual d'abans. Un dia, parlant d'eleccions, va engegar un crit i em va dir ben convençut: “No, sisplau, res de canviar a ningú, aquests ara ja han fet els calés, no convé haver-ne d'atipar uns altres.” Parlo de molts anys, i ja passava. Crec que hem entrat en una bona dinàmica per posar fi a tanta vergonya, o almenys reduir-la. Com més casos llegeixo més me n'alegro, no perquè hagin passat sinó pel fet que surtin a la llum. A veure si haurem de canviar els principis i dir que tothom és culpable mentre no es demostri el contrari. Hem arribat al cul del sac, o eliminem els pispes o eliminem els polítics. Jo sóc de lletres, però quan començo a intentar sumar els milions i milions d'euros que s'han perdut pel camí en els darrers anys, penso que hauríem pogut endreçar les tisores i podríem continuar vivint en l'estat del benestar. No m'agrada però ho entenc, que hom robi per menjar; amb tot, la llei caldria que fos molt més dura amb els estafadors i els barruts. Molt més dura. Al meu poble, quan jo era petit, hi havia els lladres de patates. A la nit anaven als horts i omplien algun sac. Quan n'enxampaven un, li posaven un cartell a l'esquena que deia “lladre de patates” i el feien passejar per tot el poble. Ja ho sé, no és això, però sí que potser haurem d'obrir una llista pública en què es vagin anotant els pispes de torn. Com que sóc optimista, si la pressió continua com ara, encara espero veure la celebració d'una gran festa en què es donarà a conèixer el darrer pispa.

He rebut un llarg escrit, fet a mà, d'un tal Jaume, a qui vull agrair l'esforç que ha fet per analitzar a fons tot el diari, tot. D'això se'n diu ser positiu i ajudar perquè entre tots anem millorant. Cal dir que no estic pas d'acord amb tot el que diu, però sí en algunes coses. Per exemple, es queixa que hi ha moltes planes de publicitat, que lògicament roben espai a les notícies. Valga'm Déu, dirien els de l'empresa, si n'hem perdut un cinquanta per cent i cada vegada es fa més difícil fer quadrar els números. Mentre tinguem publicitat tindrem diari, Jaume, encara que no s'hi puguin posar totes les notícies que es voldria. Celebro que li entusiasmi Presència, que encara es pot millorar i es farà a poc a poc. Pel que fa a articles d'opinió, certament que no hi ha els mateixos que temps enrere, però ni millors ni pitjors, sinó diferents. Hi juguen moltes circumstàncies i es procura que hi hagi molta varietat, cosa que enriqueix el producte.

En una cosa, Jaume, no puc estar d'acord. Em dius que en l'Agenda del Pagès es recomanen productes químics que poden malmetre la salut: pesticides, herbicides... Sóc un usuari empedreït de l'Agenda i puc dir que m'és molt útil. La gent que la fa des d'una bona colla d'anys són persones que estimen el camp i lluiten per tal que els humans mengem cada vegada productes més sans. Tinc un hort que procuro que sigui al màxim d'ecològic. Tot natural; però reconec que hi ha productes que no són nocius. Cal distingir-los molt bé. Jaume, mira-ho amb calma i veuràs que el que recomanen no és nociu. O almenys així ho crec.