Cap estat europeu
Si parla Obiols escoltem què diu. I Obiols va parlar (Els matins de TV3) la setmana passada i va dir que “el problema seria trobar un estat membre de la UE que estigués a favor de l'entrada d'un estat independent”. Que Obiols no és independentista és cosa sabuda, ho poden recordar perfectament els coetanis que el van conèixer en la dècada entre mitjan anys vuitanta i mitjan anys noranta, quan es va enfrontar i perdre electoralment amb Pujol fins a tres vegades consecutives (1984, 1988 i 1992). Per cert, aleshores Pujol tampoc era independentista, sinó només nacionalista. I Obiols, aleshores, no era ni nacionalista, era simplement catalanista. Cal recordar d'on venim per a imaginar cap a on anem. I també cal recordar una sentència memorable d'Obiols, probablement amagada en els llibres de memòries: “L'independentisme és fruit del fracàs escolar.”
L'eurodiputat Obiols, amb tres legislatures a les espatlles (des del 1999 fins a l'actualitat) ha passat per TV3 a dir-nos que cap estat membre de la UE estaria a favor d'un eventual nou estat independent (Catalunya o el que sigui). El que no ens ha dit és si ell, durant els últims dotze anys al Parlament Europeu, ha treballat perquè els estats hi estiguin a favor o en contra. Però hem de pensar-nos que no hi ha fet res a favor, ja que, si no, ens hauria dit: “Ho he intentat, però no me n'he sortit.” Vaja, que el més honest fóra que Obiols hagués dit a TV3: “Cap estat europeu està a favor de l'entrada d'un estat independent. I jo tampoc.” Així, tindria sentit recordar la notícia publicada a El Punt Avui (21/1/13): “El socialista Raimon Obiols és l'eurodiputat català que menys participa.” És a dir, que deixant les coses com estan, ja li serveix; un autèntic principi bàsic de les esquerres, implícitament sostingut per un polític que passa per pertànyer a l'ala més catalanista del PSC.
A banda de la biografia, implacable, a Obiols se li ha de reconèixer que sempre ha estat un gran analista. I no hi ha dubte que aquesta vegada ha disposat de tot el temps des de començament de mil·lenni per a fer treball de camp en les institucions europees. I després ha emès el diagnòstic. Si ens hem de fixar en l'encert diagnòstic d'Obiols (sempre refutat pel poble quan era cap de llista pel PSC al Parlament de Catalunya), segur que hem de confiar en Europa, que no vol dir fiar-nos-en. La feina de convèncer els estats membres està per fer i l'haurà de fer algú. Algú altre que Obiols, vaja.
