Espinàs, més que un cant
ser un crit d'ànim,
és una manera d'entendre la vida en col·lectivitat”
El toc de genialitat de dissabte a la gespa del Camp Nou el va protagonitzar, un cop més, Lionel Messi amb una altra extraordinària obra d'art en forma de gol, aparentant senzillesa en allò que és difícil, combinant estètica i efectivitat de forma exemplar. Però la catifa verda del santuari blaugrana va ser trepitjada, durant uns minuts, per una altra figura, Josep Maria Espinàs, que amb Jaume Picas va posar lletra fa gairebé quaranta anys als somnis del barcelonisme. Ahir va rebre un merescudíssim homenatge. Si del FC Barcelona es diu que és més que un club, de l'himne blaugrana es podria afirmar que és molt més que un himne. És un crit d'ànim, de motivació, però alhora una declaració d'intencions que ultrapassa la identificació amb uns colors, que va més enllà de l'esport per manifestar una manera d'entendre la vida en col·lectivitat, oberta i alhora orgullosa del sentiment de grup.
“Tant se val d'on venim / Si del sud o del nord / ara estem d'acord / estem d'acord / una bandera ens agermana.” Aquesta estrofa és una de les aportacions catalanes més impressionants a la cultura universal. Aquesta estrofa hauria de ser incorporada a tots els cants esportius, socials i patriòtics del planeta perquè sintetitza d'una manera absolutament sublim allò que ha de ser el sentiment de pertinença, sense exclusions, sense cap altra restricció que la voluntat de formar part d'un mateix grup. El cant del Barça és un himne futbolístic que depassa el seu modest objectiu, potser perquè la genialitat rau en això, com ho demostren Messi i Espinàs, en destil·lar l'excel·lència dels actes aparentment senzills.
