Opinió

Lladres i serenos

Catalunya necessita afrontar el procés sobiranista havent fet net i havent relegitimat el seu sistema polític

A la ciu­tat, les cla­ve­gue­res fan pudor. Al camp, els femers des­pre­nen una ferum ben poc agra­da­ble; de fet, ja se sap que a les bas­ses de fems més d'un hi ha cai­gut i s'hi ha que­dat. La nit és fosca i qui més qui menys no sap on posa els peus; o té poca cura d'on es tenen con­ver­ses poc afor­tu­na­des pen­sant-se que la penom­bra tapa qual­se­vol res­pon­sa­bi­li­tat. A la nit és més fàcil entre­ban­car-se, equi­vo­car-se i empas­ti­far-se els peus dins del femer. La política espa­nyola viu immersa en el seu pit­jor mal­son. Els seus pro­ta­go­nis­tes cami­nen a les pal­pen­tes entre la fos­cor i la boira, sense saber on recol­zar-se; sense saber si han tro­bat un suport real o si el tronc on s'aguan­ten s'esmi­co­larà podrit i tor­na­ran a caure per terra. Pro­ble­mes de la nit. Radi­o­gra­fia d'una nit massa llarga, ter­rorífica­ment llarga.

Tinc la sen­sació de viure envol­tat de lla­dres i sere­nos; ara bé, tots ells força bar­ro­ers. Delinqüents de baixa estopa i sere­nos inno­cents que fan els ulls gros­sos. Crec, però, que tant els uns com els altres són la punta de l'ice­berg que amaga un sis­tema que pateix des de la base, des del que per a segons qui és la pròpia essència d'una nació arti­fi­cial: la monar­quia espa­nyola. Quan la Casa del Rei queda sota sos­pita (i a més, fun­dada), qual­se­vol altra mar­tin­gala pot ser creïble, per poc ver­sem­blant que sem­bli. Fa poc, un amic meu alpi­nista em comen­tava que, en bai­xar de l'Acon­ca­gua, els dia­ris de Men­doza el van posar al dia, amb pèls i senyals, de la cor­rupció a Espa­nya. És la imatge que dóna el país: pas­sos age­gan­tats cap a l'ideal de república bana­nera (més real encara amb la crisi de la monar­quia com a tema estre­lla de l'agenda política del país).

Alguns polítics (i no pas poc impor­tants) han cai­gut de les seves tor­res de mar­fil i s'han enfan­gat. Eren tor­res ben poc esta­bles, cons­truïdes amb fona­ments poc armats. Tor­res fona­men­ta­des en el cli­en­te­lisme, les comis­si­ons i les veri­tats interes­sa­des. I el poble que fins ara els res­pec­tava i admi­rava –fins i tot com a ico­nes d'èxit de l'ascen­sor social– els comença a depre­ciar. I molt! La cor­rupció encara ha fet més incrèdul el poble sobre els seus repre­sen­tants a les ins­ti­tu­ci­ons, més a Cata­lu­nya, on qui més qui menys ha vis­cut sem­pre amb la imatge mediàtica de l'oasi català.

L'oasi s'ha asse­cat i s'ha que­dat només amb un bas­sal ple de fang on aquells qui abans s'abeu­ra­ven i feien la becaina a l'ombra de les pal­me­res –devien ser les de la ronda lito­ral– ara es des­per­ten des­col·locats assu­mint que aque­lla bona vida era fruit d'un miratge. Un miratge que entre tots (peri­o­dis­tes, polítics i votants) vam aju­dar a cons­truir durant gai­rebé trenta anys. Cata­lu­nya, igual­ment com Espa­nya, ha de fer net. Així ho va dir el pre­si­dent Artur Mas, que des­gra­ci­a­da­ment els molts anys de govern també han aca­bat pas­sant fac­tura al seu par­tit. Qui més ha gover­nat, a Espa­nya i a Cata­lu­nya, més s'ha enfan­gat. També és lògic.

Els cata­lans han can­viat radi­cal­ment el xip: d'un oasi bucòlic a reviure la tri­lo­gia d'El Padrino (1972, 1974, 1990). Sen­cera. Els cata­lans s'enfron­ten a un esce­nari de cor­rup­te­les, com­pli­ci­tats, nego­cis frau­du­lents i espi­o­natge que des­le­gi­tima tota l'essència de la democràcia. Un sis­tema con­tro­lat per poques famílies que obren i tan­quen por­tes segons convé, un sis­tema que fun­ci­ona per als qui tenen padrins o per als prou ago­sa­rats a des­a­fiar-lo essent out­si­ders (que també n'hi ha, només fal­ta­ria). Cata­lu­nya no neces­sita tapar-se les ver­go­nyes ràpida­ment i de qual­se­vol manera jus­ti­fi­cant-se amb el procés sobi­ra­nista; Cata­lu­nya neces­sita afron­tar el procés sobi­ra­nista havent fet net, amb garan­ties, i havent rele­gi­ti­mat el seu sis­tema polític.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.