Per molts anys

Aquest cap de setmana un bon amic m'explicava que al seu pare, que té més de vuitanta anys i una salut precària, l'han operat del cor, en els darrers dos mesos, dues vegades a la sanitat pública. Sembla que la primera intervenció no va anar del tot bé i n'ha necessitat una altra amb una tècnica que només la fan al Vall d'Hebron, nova i molt específica, que ha permès retornar-li una qualitat de vida que el venerable i octogenari senyor (i en conseqüència tota la seva família) donava totalment per perduda. Mentre em comentava com n'estava de content el seu progenitor davant la diferència del plantejament diari d'abans o després de la intervenció i com veia, ara, amb optimisme els anys que li podien quedar de vida, reflexionàvem, tots els que érem allà, sobre la nostra sanitat.

De tendències polítiques i ideològiques diferents, els presents a la conversa valoràvem, sense fissures, la imperiosa necessitat de defensar, amb tota la radicalitat que calgui, un model d'estat del benestar que ens ha costat molt i molt d'aconseguir i que podem veure ensorrat, definitivament, per la desídia i la mala gestió d'alguns.

La sanitat pública d'aquest país, construïda amb els impostos de tothom, és un bé tan preuat que no s'entén per què no ens manifestem, tota la ciutadania com un sol home, davant les retallades, els mals usos, les estafes i els efectes perversos que tot això pot representar en la qualitat i eficàcia d'aquesta sanitat.

Davant de l'evident realitat que la salut és, per a tots, primordial i que les fites assolides amb la recaptació impositiva i polítiques sanitàries progressistes (no oblidem que no ho han fet mai les polítiques conservadores) són imprescindibles per seguir mantenint una cobertura tal com l'entenem ara, és execrable i punible el malbaratament de diners públics i el fet que polítics, tècnics, professionals o qui sigui s'hagin embutxacat o hagin frivolitzat fent usos fraudulents diners que no eren seus.

Que algú posi la mà a la caixa de tots pel benefici propi és imperdonable i moralment censurable, no només perquè és un delicte, sinó també perquè amb aquest mal ús s'aconsegueix, de mica amb mica, desacreditar i qüestionar tot un sistema i unes institucions que es varen idear per sustentar-nos i aixoplugar-nos quan més ho necessitéssim.

Hi ha qüestions amb les quals no podem jugar.