EL TEMPS QUE FUIG
Dones, dones
Es veu que el nombre de dones que ocupen càrrecs directius ha baixat. Érem minoria i la crisi ens ha fet caure a la meitat: d'un 20 a un 10%. I aquest 10% de dones que aconsegueixen de ser a la primera línia de les grans empreses, als consells d'administració, als llocs de decisió, cobren –no em feu dir per què– un 17% menys que els seus companys que seuen a la cadira del costat. Hem de reconèixer que estem encallats. Passen els 8 de març i la lluita per fer les dones visibles en la cultura, la ciència, la política, l'esport, l'empresa... sembla que no l'acabarem mai.
Jo penso que ara, als temps que som, caldria fer un toc d'atenció a les empreses de casa. Tot és difícil, però sabem que sobreviuen els que s'adapten, els que es diferencien, els que tenen un plus que els fa especials i, per tant, millors. Jo faria que aquest plus fos la igualtat real d'oportunitats entre dones i homes. Perquè una empresa que posa dones als càrrecs de direcció –des d'encarregades de súper fins a la direcció general– és una empresa que sap que millorarà la seva imatge pública, que la manera de fer de les dones beneficiarà el conjunt de l'empresa i que alhora posarà el seu granet de sorra perquè la societat canviï. No és que les dones que manen siguin millors, però tenim una manera de fer les coses que sovint resulta millor. Ens interessem de veritat pels treballadors, posem paraules on hi ha silenci –parlar és el primer pas per entendre's–, i som les grans defensores dels tres espais –públic, domèstic i privat– que han de tenir les persones per ser felices. I la gent feliç es troba més bé, treballa millor, té idees, rendeix més.
Caldria posar una mena de marca en aquestes empreses; us asseguro que tindrien en mi la més fervent clienta i defensora. Tot això trobo que és molt important. Ho ha estat sempre, però ara que estem a punt de fer un nou país no el volem fer amb les desigualtats de sempre. Tenim la gran sort de poder començar. Fem-ho bé, no us sembla?
