Perill: ens volen salvar
El batlle de Nova York, Michael Bloomberg, havia decidit prohibir la venda de begudes ensucrades en recipients de més de 16 oz (473 ml), això en restaurants i llocs d'esbarjo, no en botigues; però per sort el poder judicial ho ha impedit —són coses que passen en una democràcia, encara que aquí ens poden sorprendre—. El jutge ha dit que aquesta interdicció, que dimarts havia d'entrar en vigor, era arbitrària i capritxosa. I afegim-hi que fins i tot contraproduent, si és que es tracta de dissuadir el consum de productes l'abús dels quals és nociu per a la salut. No cal haver estudiat gaire per saber que si algú té ganes de beure un litre de cervesa en un lloc on només serveixen quintos, en demanarà quatre, de cop o l'un darrere l'altre, en el mateix bar o en el del costat, cosa que, sens dubte, augmentarà la despesa efectuada i de retruc la part que se'n quedarà el fisc. El batlle, és clar, s'ho ha agafat molt malament i no abandona la vocació restrictiva; creu que el jutge està del tot equivocat i proclama: “Miro de fer el que cal per salvar vides, l'obesitat mata!” Compte amb el seu argument, perquè totes les ximpleries del món acaben tenint permís de residència en el nostre dissortat país: És necessària la prohibició perquè “la gent pobra no tenen la capacitat de tenir cura d'ells mateixos”. I on ho diu que els batlles, els governadors, els diputats i els senadors tenen l'encàrrec de fer tancar els seus electors en una guarderia? Doncs bé, Bloomberg i aquests que perden el senderi davant una Coca-Cola i no són capaços de controlar què consumeixen seria hora de deixar de veure'ls com a ciutadans aptes per buscar feina, posar un negoci, tenir fills, circular per on vulguin o emetre opinions i, certament, convindria anar pensant a retirar-los el dret de vot. En definitiva, heus aquí el socialisme. La tendència a saquejar els ingressos dels contribuents i organitzar-los la vida no és exclusiva d'uns països o d'una època, ve de lluny i té molta corda encara. El pacte signat entre CiU i ERC per l'actual legislatura, Déu vulgui que breu, estableix també una àmplia gamma impositiva, incloent «les begudes de refresc amb excés de sucre» perquè es veu que és moda i aquí tampoc no sabem tenir cura de nosaltres mateixos. Que, en la percepció dels qui han d'exercir el dret a decidir, una majoria sobiranista aparegui associada al desenfrenament recaptatori, és la pitjor imatge que podien donar.
