Opinió

Un país, un relat

La CCMA ha de rectificar i els seus consellers han de reaccionar

Fa anys, Josep Gifreu teo­ritzà sobre l'espai català de comu­ni­cació, expressió feliç que féu for­tuna entre els teòrics de la matèria i els par­ti­da­ris de la causa naci­o­nal, més que no pas en la rea­li­tat de la nos­tra estruc­tura comu­ni­ca­tiva, si bé s'anà impo­sant en l'àmbit digi­tal més mili­tant. Com les altres naci­ons euro­pees, la nos­tra és també una nació cul­tu­ral, amb una mateixa llen­gua i uns refe­rents soci­o­cul­tu­rals comuns, si bé no és, com els altres països, una nació política. El mer­cat cul­tu­ral català, pro­ba­ble­ment, no exis­teix com a tal, almenys com altres mer­cats d'un pes demogràfic simi­lar al de la nos­tra comu­ni­tat lingüística, i és més que evi­dent que el frac­ci­o­na­ment polític, admi­nis­tra­tiu i legal només ha jugat en con­tra nos­tra.

La fron­tera fran­co­es­pa­nyola, de l'any 1659 ençà, ha fet la seva funció i l'estruc­tu­ració del Regne d'Espa­nya en comu­ni­tats autònomes ha reforçat i també acce­le­rat el procés inte­rior diver­gent. Si a això hi afe­gim el bar­ce­lo­ni­no­cen­trisme, no es pot dir que els ele­ments hagin jugat gaire a favor de la idea, sinó més aviat a l'inrevés. Lle­vat del ter­reny de la lite­ra­tura i la música, el País Valencià, les Illes Bale­ars i la part de Cata­lu­nya emplaçada al nord de l'Albera, no exis­tei­xen per a la majo­ria de cata­lans del Prin­ci­pat de Cata­lu­nya, els seus par­tits i les seves ins­ti­tu­ci­ons, amb totes les con­seqüències nega­ti­ves que això com­porta.

Tot ple­gat ve a tomb per la decisió de la CCMA d'eli­mi­nar les cor­res­pon­sa­lies de TV3 a l'Ebre, els Piri­neus-Andorra i Cata­lu­nya Nord. Crec que és una autèntica bar­ba­ri­tat i un des­as­tre i no tan sols un sim­ple error, sobre­tot si tenim en compte el cost econòmic real que en com­por­tava el man­te­ni­ment, com­pa­rant-lo amb la gene­ro­si­tat amb què es con­ti­nuen pre­mi­ant, via sub­venció mul­ti­mi­lionària, ini­ci­a­ti­ves comu­ni­ca­ti­ves pri­va­des que ben poc tenen a veure amb una certa idea de país. Malau­ra­da­ment, entre els sec­tors diri­gents del Prin­ci­pat, a gai­rebé tots els àmbits no exis­teix una visió naci­o­nal del ter­ri­tori, no ja a nivell de Països Cata­lans, sinó del mateix espai situat entre la Jon­quera i Alca­nar.

Sovint, fa tot l'efecte que Cata­lu­nya s'acaba a Sit­ges i que la Cata­lu­nya Nova ja és una altra cosa, par­ti­cu­lar­ment les Ter­res de l'Ebre, allà on just s'acaba l'auto­via gratuïta i la doble via que hau­ria de fer més fluid el trànsit fer­ro­vi­ari entre el nord i el sud del riu Sénia. L'Ebre, doncs, massa lluny de Bar­ce­lona, com també n'és i se'n sen­ten al Piri­neu. Però, en aquest cas, més enllà de la rea­li­tat de les comar­ques piri­nen­ques, hi ha el Prin­ci­pat d'Andorra, estat inde­pen­dent i mem­bre de l'ONU, amb el català com a única llen­gua ofi­cial. Per què, si no, algú va deci­dir d'ins­tal·lar-hi, en el seu moment, la seu de la Fun­dació Ins­ti­tut Ramon Llull, fora de la lega­li­tat espa­nyola i fran­cesa? És d'una mio­pia galo­pant no ado­nar-se de la dimensió política d'aquesta cir­cumstància, cosa que no passa a Espa­nya, on durant dècades han man­tin­gut amb diners públics vols direc­tes a les dife­rents capi­tals lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes, tot i ser defi­ci­ta­ris.

Hi ha encara Cata­lu­nya Nord, allà on la Gene­ra­li­tat fa anys que hi manté una dele­gació ben cèntrica, un Per­pinyà amb car­rers bilingües i que es pre­senta com a “Per­pinyà, la cata­lana”, allà on des del 1969 se cele­bra la Uni­ver­si­tat Cata­lana d'Estiu, amb un Sal­ses on hi ha la Porta dels Països Cata­lans, una Prada on és enter­rat Pom­peu Fabra i un Portús on reposa Rovira i Vir­gili, i Cot­lliure i Banyuls i Arge­lers i Port-Ven­dres i Salla­gosa, i Ceret i Cuixà, i pai­sat­ges emo­ci­o­nals que són carn de la nos­tra carn. I Pere Codo­nyan, la veu i el ros­tre que havia acon­se­guit fer fami­liar la Cata­lu­nya del Nord al sud. Una nació és un relat i quan es perd una part del relat, perquè aquest no s'explica, es perd una part de la nació. La CCMA ha de rec­ti­fi­car i els seus con­se­llers han de reac­ci­o­nar. Perquè aspi­rem a ser més que una rea­li­tat en el mapa del temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.