Llum de neó

S'acosta Sant Jordi. A les redac­ci­ons ho notem. Gran quan­ti­tat de lli­bres. Estem con­tents, però també sor­pre­sos. Hi ha tanta fam de cul­tura al país perquè hi hagi tant car­re­ga­ment d'ali­ments? No, el que passa és que per Sant Jordi el lli­bre és un símbol. I gràcies a això molts se n'apro­fi­ten. Fa temps que es deia que la moda dels lli­bres mediàtics havia pas­sat. Men­tida. Cada dia arriba com a mínim un títol amb cara cone­guda. Con­cur­sos o tertúlies a la tele­visió, el món de l'esport i la faràndula. El greu del cas és que les tri­bu­nes d'opinió d'aquests mediàtics són apro­fi­ta­des per fer pro­moció. No ho lamento per mi –o pot­ser sí, m'agra­da­ria ser mediàtic i tenir lli­bre–, sinó pels som­nis que s'enter­ren de molts escrip­tors que que­da­ran eclip­sats per tant de llum de neó.