Opinió

Escenari 2013: prou fosc

De fet es por parlar d'una nova recessió, després de la
del 2009, que pot afectar
el conjunt
de la zona euro

Sí, com és sabut, encara pin­ten bas­tos per enguany, pel que l'esce­nari econòmic és ben gris per no dir que negre. Aquí aniré de fora cap endins: l'espai euro­peu suposa quasi 2/3 de les expor­ta­ci­ons espa­nyo­les i cata­la­nes, i també en el turisme. I al mer­cat inte­rior espa­nyol hi va encara cap a un 30% del pro­ducte català (també hi com­prem força; el 2010, més del que hi vam ven­dre), a banda de la nos­tra dependència dels cri­te­ris i de tan­tes polítiques econòmiques cen­trals.

L'eco­no­mia euro­pea pinta estan­cada i inclús en declivi per tot l'any. De fet es por par­lar d'una nova recessió, després de la del 2009, que pot afec­tar el con­junt de la zona euro, amb aug­ment de l'atur cap al 12-13%, amb França o Itàlia en dava­llada o Ale­ma­nya tan sols sal­vant-se jus­tet per la seva força expor­ta­dora a fora d'aquesta àrea, per la qual les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment con­junt no pas­sen del 0,4% i per la con­tri­bució ale­ma­nya.

És la zona més malalta de l'esce­nari mun­dial i això pre­o­cupa el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal i els EUA. Però tot sem­bla indi­car que el cri­teri pri­o­ri­tari d'aus­te­ri­tat pública (con­so­li­dació fis­cal) seguirà impo­sant-se, diuen que com a mínim fins després que la senyora Merkel gua­nyi, a la tar­dor, les seves elec­ci­ons. Men­tres­tant i fins ara els ges­tos per a l'estímul han estat min­sos, per no dir mediàtics o mera­ment eufemístics: “Cal seguir amb el rigor però afe­gint algun estímul per al crei­xe­ment i l'ocu­pació.” Però el Pacte pel Crei­xe­ment pro­mo­gut ja fa un any sobre­tot per la França d'Hollande, Itàlia i Espa­nya no ha tin­gut fins ara efec­ti­vi­tat.

Dar­re­ra­ment es regis­tra un cert movi­ment a favor de donar més temps per al com­pli­ment de la dis­ci­plina del dèficit pres­su­pos­tari, el que podria tenir algun efecte posi­tiu sobre el 2014. Es detecta que en aquesta pos­si­ble flexió estan pesant, rao­na­ble­ment, les alar­mes deri­vants de les pro­tes­tes soci­als.

L'eco­no­mia espa­nyola fa cinc tri­mes­tres que està en recessió-dava­llada del pro­ducte –des del gener del 2012–. La pers­pec­tiva per enguany és d'una nova pèrdua d'entre l'1,5 i l'1,8%, el que no lliga amb repunts posi­tius dins l'any; des de finals del 2008 s'haurà encon­git uns 8 punts, i no sé si és con­sol que Grècia ho hagi fet amb més de 20 o Por­tu­gal amb més de 15. I ja que no es pot con­tem­plar cre­ació neta d'ocu­pació per sota com a mínim d'un pols de crei­xe­ment del 2-2,5%, no ens pot estra­nyar que les pre­vi­si­ons més opti­mis­tes donin un aug­ment de l'atur enguany de mig milió de per­so­nes més.

Però hi ha en joc un fac­tor estratègic ben nega­tiu, el del com­por­ta­ment de la inversió –béns d'equip, ins­tal·laci­ons, nous pro­duc­tes– ben con­di­ci­o­nant de la cre­ació de llocs de tre­ball. Recor­den allò que l'entrada del PP impli­ca­ria una nova con­fiança? Doncs de moment, res de res, ja que la inversió pro­duc­tiva ja fa cinc tri­mes­tres que està en recu­lada del 5 al 7% (any a any) i no es pre­veu que es rea­nimi en els pro­pers mesos. És clar que juga aquí la difi­cul­tat de finançament des d'una banca escal­dada per l'alta moro­si­tat, però és que, a més, hi ha la lògica que el nivell d'uti­lit­zació de la capa­ci­tat pro­duc­tiva ja ins­tal·lada en la indústria se situa tan sols en un 70%, bai­xant (en eta­pes de bonança arriba al 85% amb dinàmiques posi­ti­ves de la inversió amb taxes de fins al 15%).

El govern econòmic cen­tral ha emfa­tit­zat molt en els dar­rers dies un cert equi­li­bri en les rela­ci­ons econòmiques exter­nes, sobre­tot en la balança cor­rent i comer­cial. Però de les xifres resulta que aquest fet deriva en bona mesura d'una intensa reducció de les impor­ta­ci­ons resul­tant de l'ato­nia d'acti­vi­tat i inversió inte­ri­ors (béns d'equip, matèries pri­me­res, pro­duc­tes inter­me­dis i com­po­nents…)

La pre­visió pel 2014 és tan sols lleu­ge­ra­ment posi­tiva, amb un 0,8% d'aug­ment del PIB, del tot insu­fi­ci­ent per veure alguna cosa sen­si­ble quant a l'ocu­pació (una altra pro­mesa elec­to­ral del PP, pot­ser la cen­tral). Si s'acon­se­gueix a Brus­sel·les una fle­xi­bi­lit­zació del cri­teri de dèficit, podria reduir l'impacte reces­siu del sec­tor públic. Però, en tot cas, con­tem­plant el cicle elec­to­ral del PP li vindrà ben jus­tet per poder ense­nyar, al final del seu man­dat, fruits clars dels sacri­fi­cis.

I a casa nos­tra, en l'eco­no­mia cata­lana? No gaire dife­rent: alguns esti­men que la indústria expor­ta­dora i la seva inversió pot­ser per rep­tes tec­nològics pot tenir més pols posi­tiu. I si s'acon­se­gueix també una certa fle­xi­bi­lit­zació quant al cri­teri de dèficit de la Gene­ra­li­tat, el seu influx depres­siu en l'ocu­pació, acti­vi­tat i obres públi­ques pot aflui­xar-se. Ho sento, però encara pin­ten bas­tos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.