Per delegació
Fa més de trenta anys que hi ha democràcia i la política encara no ha establert unes regles comunes pel que fa als diputats que són imputats pels tribunals. S'ha d'esperar molt de temps perquè la justícia faci justícia, i sempre es troba llarg saber quina és la magnitud del delicte.
Hi ha opinions diverses sobre allò que s'ha de fer quan un tribunal imputa un polític, i tot plegat està generalitzant els dubtes damunt l'anomenada classe política.
Lluny d'allò que diuen les lleis, n'hi ha que opinen que un imputat ha d'estar fora dels hemicicles parlamentaris, mentre que altres opinen que ha de mantenir el seu escó per no admetre abans d'hora que és culpable.
En aquest terreny hi ha discrepàncies, i la tendència fàcil es mirar el veí, a qui sempre li va pitjor. A Catalunya hi ha quatre imputats. Doncs, ves per on, en el parlament valencià tenen el 10% de la cambra imputada, li contesta un diputat català a un altre de valencià. Tots dos coincideixen que encara estan pitjor a l' Assemblea de Madrid, ja que, durant uns mesos, el seu president va estar imputat.
Els jutges tenen més clar el paper de l'imputat que no pas els polítics, i això vol dir que s'haurà d'aclarir aviat el futur d'un imputat a la vida política. De moment, tot es regeix per la presumpció d'innocència. Un gran valor de la humanitat que sovint genera sospites que es fan servir segons gira el vent.
Políticament, allò que fa lleig és que un imputat delegui les seves funcions. La justícia no té calendari i, per tant, es fa difícil de saber fins quan s'allargarà la delegació de funcions.
Ara mateix, a la política li calen persones amb autoritat suficient, i no per delegació, per dirigir la tasca que tenen encarregada.
Un símil futbolístic que no té res a veure amb la política: al Barça, Jordi Roura és entrenador per delegació, i aquesta categoria el fa sortir al terreny de joc amb xandall (vestuari del segon entrenador) i fa que deixi buit el lloc a la banqueta de l'entrenador titular, Tito Vilanova, en espera que es recuperi. Roura ha de treballar per delegació. Un fet que honora i humanitza el Barça, que espera que el seu entrenador es posi bo. Però l'afició vol veure un entrenador que tingui tota l'autoritat, que organitzi i mani sense haver d'estar pendent dels altres. El mateix passa en política. La respectiva parròquia vol veure al capdavant del projecte una persona autoritzada que mani. No s'admet que ho faci per delegació.
Temps enrere, i per circumstàncies diferents a les actuals, CDC va tenir un secretari general del partit per delegació: Miquel Roca. Una anomalia que el propi partit va corregir.
