Prim

A Madrid vaig ser veí del Prim. Acla­rim-ho. No vaig viure paret per paret amb el gene­ral, sinó que, al cos­tat del meu pis, hi feia estada un dipu­tat del Prim. Un par­tit regi­o­na­lista inde­pen­dent i madri­leny, que tenia aquest acrònim. El seu cap d'ala, Nicolás Piñeiro, va fer fra­cas­sar una moció de cen­sura que el seu antic par­tit, el PP, pro­mo­via con­tra Joaquín Leguina. Les tru­ca­des insis­tents al por­ter automàtic dels peri­o­dis­tes que el bus­ca­ven i feien sonar tots els tim­bres del replà me'n van fer aga­far consciència. Ells bus­ca­ven el Prim i jo el tenia al cos­tat. És el nom que aquests dies jutja els esquit­xats en tra­mes de pre­sumpta cor­rupció. El veiem dia sí, dia també a la tele­visió escrit amb lle­tres d'alu­mini, una adreça de la capi­tal de l'Estat.

És clar que el nom de Prim a Madrid és més que una placa. L'última que s'ha ins­tal·lat és la que hi ha a l'espat­lla del Banc d'Espa­nya, a tocar de la dele­gació de la Gene­ra­li­tat i de la lli­bre­ria Blan­querna.

Aquesta set­mana l'he anada a retra­tar, que és molt millor que retra­tar el km 0, encara que tant un punt com l'altre ens fa patir. És obra de l'escul­tor reu­senc Ramon Fer­ran, i a sota de la feso­mia del gene­ral hi ha un text que recorda que aquell car­rer abans es deia del Turco, i que el 27 de desem­bre del 1870 un atemp­tat va posar fi a la vida del gene­ral i pre­si­dent del govern espa­nyol. Heroi mili­tar, insigne esta­dista i pre­si­dent del govern. I s'hi lle­geix una de les seves fra­ses: “No obli­deu la sang ves­sada per les nos­tres discòrdies polítiques.” És clar que ell mateix n'aca­ba­ria ves­sant. Ell mateix n'aca­ba­ria per­dent. Ara que s'acosta el bicen­te­nari del seu nai­xe­ment, una comissió ha inves­ti­gat qui va come­tre el mag­ni­cidi. S'ha arri­bat a dir que el van esca­nyar, que és una manera molt sibil·lina de fer política. Hi ha qui ho rebutja i diu que és impos­si­ble que sub­sistís a tres trets de tra­buc. Amb les seves des­pu­lles en dansa, des de Madrid es rei­vin­dica la neces­si­tat d'un Prim que sigui par­ti­dari de la gover­na­bi­li­tat espa­nyola. És clar que, vista la seva fi, entes­tat com estava a moder­nit­zar i europeïtzar Espa­nya, a veure qui vol ser la pròxima víctima? Si són ells els que han aca­bat apli­cant allò de “o caixa o faixa”, que també és una frase de Prim.