Vuit anys de lluita contra la MAT

Vuit anys. Aquests són els anys que fa que la Plataforma No a la MAT lluita contra aquesta línia de transport d'energia que pretén ser una nova interconnexió entre els estats espanyol i francès. En tot aquest període s'han donat unes justificacions per fer la línia que s'ha anat comprovant que només eren pretextos sense fonament. Un exemple és el TAV. Es va dir que el tren necessitava la MAT ja que hi hauria una gran demanda d'energia que entre ferrocarril i activitat econòmica les línies actuals no podrien assumir. Doncs bé, el tren ja funciona i no hem quedat a les fosques.

L'empresa promotora del projecte, Red Eléctrica de España (REE), ha justificat la MAT com una qüestió de seguretat en el subministrament elèctric; per nosaltres és una simple qüestió de negoci. L'objectiu de REE no és assegurar el subministrament elèctric sinó guanyar més milions amb la connivència de la classe política catalana i espanyola.

Abans d'instal·lar qualsevol infraestructura cal una planificació. Aquesta ha de tenir un estudi de l'impacte de l'obra en tot el seu recorregut, no trossejat en tres trams com s'ha fet amb la MAT. Aquest estudi hauria de preveure tres possibles itineraris.

L'execució de REE ha incomplert la normativa europea, ja que primer va col·locar les subestacions i després va fragmentar el projecte en tres trams. Això els ha permès tramitar administrativament la MAT de manera fragmentada afavorint la seva aprovació i execució en un intent de desgastar el moviment opositor. Cadascun dels trams es troba actualment en una fase de tramitació administrativa diferent.

El primer, entre Sentmenat i Vilanna, ja funciona, en espera de desmantellar diverses línies ja estipulades; el segon tram, entre Vilanna i Santa Llogaia, està pendent de diversos passos administratius, i el tercer tram, entre Santa Llogaia i Baixàs, està en construcció soterrada, pel treball del Mario Monti, que va ser nomenat des de la Comissió Europea per fer de mitjancer amb el territori, atesa l'alarma social que hi havia fa uns anys.

El soterrament d'aquest tercer tram s'hauria pogut ampliar, però segons ens va comentar el mateix Monti, els polítics i empresaris d'aquí no van pressionar prou. Com sí que va fer, en canvi, la classe política i empresarial de la Catalunya del Nord. La seva part està totalment soterrada.

A l'altra banda dels Pirineus no només és diferent l'execució del projecte; també la informació que s'ha donat a la ciutadania, amb debats, informes, diàleg i dades. Un intercanvi enriquidor al qual vam poder assistir com un actor més.

Al Principat, en canvi, se'ns ha tractat amb menyspreu. Un fet que ens dóna coratge per seguir lluitant, però amb memòria. Tenim ben presents els noms dels polítics que han facilitat l'obra, dels que s'asseuen als consells d'administració de les grans empreses elèctriques, els seus sous i les seves dietes.

Uns polítics que tant han fet carrera a Barcelona com a Madrid. Tremolem quan veiem que determinat prototip de gent s'ha apuntat al carro de la independència de Catalunya. Com podem fiar-nos d'aquesta gent que ara tenen estelades al terrat de casa però fa quatre anys pactaven amb la dreta espanyola més dura? Com es pot parlar d'independència quan la MAT dependrà de poders que es troben lluny de Catalunya? Com es pot parlar de sobirania quan amb la MAT hi haurà una dependència total de l'exterior? És això el que diu el full de ruta i que avala el partit de “les mans netes”? O és que com que l'obra és imposada des de Madrid s'ha abaixat el cap i ja no es pot tornar enrere? Aquesta no és l'actitud valenta que desitja la gent.

Amb tot el que ha passat sort en tenim de les hemeroteques, que demostren que teníem raó en moltes de les previsions que fèiem. Quan se'ns ridiculitzava amb el títol de “cultura del no” o quan se'ns deia que anàvem contra el progrés i el creixement econòmic. Llavors vam escriure que estàvem naufragant, a punt d'enfonsar-nos. Vam denunciar la relació estreta entre el poder polític i econòmic i les portes giratòries entre el món de la política i el de l'empresa, amb noms com ara Atienza, Maure, Folgado, Aznar, González o Madí, entre d'altres. També vam explicar el gran poder dels think tanks i vam apostar per un canvi radical del sistema polític a través de la regeneració democràtica. Amb llistes obertes i transparència en el finançament dels partits, entre altres propostes.

Ara, la crisi ha col·locat totes aquestes idees a l'ordre del dia amb moviments com el 15-M o la PAH. Però ni amb el que està passant la classe política es replanteja el model de democràcia que tenim. No volen veure, fan el cec per defensar els seus interessos personals i partidistes. I aquest és el model que impera a totes les estructures de l'administració amb nomenaments a dit i càrrecs de confiança.

Hem constatat com un tema que afecta una petita part del territori posava en relleu els interessos comercials de la política energètica, basada en el negoci i no en la seguretat. L'any 2012 REE va guanyar 492,3 milions d'euros. Tot això, amb el vistiplau, actiu o passiu, de molts polítics i empreses assessores que cobren informes a preu d'or.

Al llarg d'aquests vuit anys s'ha fet una feinada, però encara en queda molta. Com el seguiment del primer tram, amb el desmantellament de línies ja existents i no realitzades; o del ramal fins a Riudarenes, previst en tram aeri, sense cap mena d'oposició per part de la Generalitat, facilitant tots els passos.

I pel segon tram, aeri, entre Vilanna i Santa Llogaia, també amb el vistiplau del govern, encara no tenen tots els passos administratius per construir-la. Hauran d'expropiar forçosament basant-se en una llei franquista, però a ells els és igual. Ja estem un altre cop en l'època dels senyors feudals, a l'edat mitjana. Estem a l'espera del pronunciament de l'Audiencia Nacional espanyola, però com que políticament no hi ha voluntat d'aturar l'obra, la decisió judicial pot tardar anys.

Encara que alguns propietaris del segon tram estan contents per poder aconseguir més diners per torre i metres de fil que passin per la seva propietat que els que han aconseguit els del primer tram, ens agraeixen la feina, com a mínim la seva butxaca anirà més plena. Sempre que la MAT s'acabi fent perquè torres més altes han caigut.

No es pot dir blat fins que sigui al sac, com va aprendre a dir Il Professore Monti a Girona. El que tothom qualifica de tecnòcrata independent va treballar a Goldman Sachs, responsable de les martingales financeres a Grècia. I com ell, d'altres que ara ocupen llocs destacats als governs occidentals, imposant les mesures per fer-nos pagar el saqueig econòmic. D'això ells en diuen democràcia; nosaltres, dictadura financera.