Opinió

Escac a la corona

La foto­gra­fia de la família reial explica amb pre­cisió l'actual situ­ació de l'Estat. Fins i tot, la impos­si­bi­li­tat de rea­lit­zar aquesta foto­gra­fia, si no es redu­eix al màxim, com es demos­tra en la ins­tantània de la sor­tida de la tra­di­ci­o­nal missa de Pas­qua de la cate­dral de Palma. La reia­lesa, en procés de des­ba­lles­ta­ment, només s'aguanta a l'entorn del príncep Felip i la ple­bea Letícia, tot i que algu­nes veus expli­quin a cau d'ore­lla supo­sa­des des­a­vi­nen­ces entre la pare­lla. Els Bor­bons pas­sen hores bai­xes, quan fal­ten pocs dies per al 14 d'abril, ani­ver­sari de la cacera ele­fantística però també com­me­mo­ració d'un altre esde­ve­ni­ment lli­gat a la monar­quia.

Quan la mal­mesa estampa cor­po­ral de Joan Car­les recorda cada vegada més l'època man­tin­guda a còpia dels comu­ni­cats d'el equipo médico habi­tual, amb l'afe­gitó d'expo­sar a la llum pública la bugada de les peces més ínti­mes de la pròpia ves­ti­menta, cal pen­sar que les referències al paper que jugà en la pri­mera tran­sició ja són insu­fi­ci­ents i, com a màxim, es pot par­lar d'una bio­gra­fia amor­tit­zada. A part d'això, “la pro­fes­si­o­nal” sem­bla cre­mada pel foc puri­fi­ca­dor ges­ti­o­nat per les dees­ses gre­gues. De les prin­ce­ses –que han per­dut l'esta­tus prin­ci­pesc– ni en par­laríem, si no fos que el jutge Cas­tro s'ha entes­tat a demos­trar que allò de la impu­ni­tat de la sang blava no és altra cosa que un conte de fades i que tot­hom ha de res­pon­dre dels seus actes, es digui senyora Maria o es digui infanta Cris­tina. En la par­tida, la família reial està més que mal col·locada i bufen vents de canvi de cicle.

Més que mai els extrems es toquen i tot indica que, a la pell de brau, els radi­cals de dre­tes i esquer­res coin­ci­dei­xen en les aspi­ra­ci­ons repu­bli­ca­nes, quan els mode­rats d'una i altra tendència vol­drien man­te­nir la monar­quia, si bé la figura de Joan Car­les no els dóna gai­res bones car­tes. L'escac a la corona és per­sis­tent, més pels pro­pis errors que per les vir­tuts del con­trin­cant. Cada vegada s'evi­den­cia més que estem a l'inici d'una segona tran­sició, un pas enda­vant en l'estruc­tura de l'Estat, i que si la monar­quia vol inter­ve­nir en el nou procés, només pot fer-ho a par­tir de con­fiar la corona al príncep hereu. Avui, apos­tar per Felip VI és una manera de sal­var la corona; pot­ser demà ja no serà pos­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.