Una ciutat sota sospita

Pot­ser no hau­ria de tor­nar a par­lar de Bada­lona, però la temp­tació és gran, quan es tracta de la ter­cera ciu­tat de Cata­lu­nya i on es juga una de les grans par­ti­des de l'inici de la segona tran­sició. La ciu­tat que bres­solà la Penya i l'anís del Mono, que fou escola del cene­tisme de fa un segle i del PSUC anti­fran­quista, que acollí la diver­si­tat indus­trial de la revo­lució pen­dent, i que féu de la Xirgu i en Borràs els seus ambai­xa­dors uni­ver­sals, aquesta ciu­tat és un micro­cos­mos espe­cial, capaç del millor i del pit­jor, i labo­ra­tori esta­tal del que pot ser, o no, la soci­e­tat en un entorn mar­cat pel mes­tis­satge.

Ciu­tat de roig intens, on fins la gent benes­tant votava comu­nista, els errors d'allò que es deia esquerra tenyí de blau el seu mapa polític i el vol de les gavi­nes portà a la pales­tra un per­so­natge de carac­terísti­ques espe­ci­als, Xavi García Albiol, que sabé lle­gir els bai­xos ins­tints d'una població inver­te­brada i con­ver­tir-los en vir­tuts, amb el propòsit de plan­tar un cam­pa­ment del Par­tit Popu­lar en una gran ciu­tat cata­lana. Les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals sig­ni­fi­ca­ren un gir espec­ta­cu­lar i por­ta­ren Albiol a l'alcal­dia, tot esquer­dant la relació dels par­tits i debi­li­tant la cohesió ciu­ta­dana. A part d'això, els popu­lars van haver de fer mans i mànigues per per­fi­lar un bon equip de govern i, a més, el paga­ment dife­rit de favors vehi­culà un estol de càrrecs de con­fiança que gene­ra­ren con­flic­tes a dojo. La debi­li­tat del govern Albiol s'ha fet més que evi­dent.

Quasi al llin­dar de la mei­tat del man­dat de l'actual con­sis­tori, la con­tinuïtat del coman­da­ment de l'equip popu­lar es fa molt fei­xuga, per les pròpies man­can­ces i per les difi­cul­tats pres­su­postàries. Albiol ha mogut les seves peces i no sap tro­bar la sor­tida del labe­rint, cada vegada més víctima d'un dis­curs equi­vo­cat. El Par­tit Popu­lar vol man­te­nir la força d'una alcal­dia irre­nun­ci­a­ble en l'estratègia de con­so­li­dació a Cata­lu­nya i envia mis­sat­ges en clau naci­o­nal, fins esta­tal, per forçar a man­te­nir l'actual situ­ació. Mes, ara, les direc­ci­ons locals dels par­tits a l'opo­sició cre­uen que ha arri­bat el temps de les cire­res. L'alcal­dia popu­lar tron­to­lla.

El con­sis­tori bada­loní el for­men 10 regi­dors popu­lars, 9 de soci­a­lis­tes, 4 de con­ver­gents, 3 d'eco­so­ci­a­lis­tes i un de no ads­crit, i els tres par­tits a l'opo­sició deci­di­ren, a finals de febrer, ini­ciar con­ver­ses per pre­sen­tar una moció de cen­sura. La situ­ació política cata­lana també aju­dava a con­si­de­rar un nou marc bada­loní. Després d'un temp­teig estratègic i amb una enquesta pel mig, PSC, CiU i ICV-EUA avançaren en la cons­trucció del pacte. Abans de Set­mana Santa tot sem­blava deci­dit i fins el con­sens esta­blia l'acord de pre­sen­tar el soci­a­lista Jordi Serra com a cap de la llista alter­na­tiva. Pru­dent­ment, el Par­tit Popu­lar ser­rava les dents, callava i es dis­po­sava a rebre l'enves­tida.

Quant tot estava lli­gat, a Ini­ci­a­tiva li han tre­mo­lat les cames i ha res­sus­ci­tat una història d'una vella impu­tació de vuit anys de vida i un dis­curs de línies ver­me­lles, la força de la “coherència política” que fins ha des­col·locat els seus com­panys d'EUA. La direcció naci­o­nal ha expli­cat l'inex­pli­ca­ble, en una nova demos­tració de des­co­nei­xe­ment abso­lut de les rea­li­tats locals. En alguns àmbits es parla de la lluita pel poder dins el col·lec­tiu local eco­so­ci­a­lista, en què l'actual cap de llista està en hores bai­xes. El futur de Bada­lona ha pas­sat a depen­dre dels inex­perts hereus del qui fou pri­mer alcalde en la recu­pe­ració democràtica.

La segona tran­sició cata­lana passa per Bada­lona, segur, però els par­tits seguei­xen ali­men­tant les pròpies misèries abans d'afron­tar l'interès col·lec­tiu. El Par­tit Popu­lar sem­bla que seguirà man­te­nint el seu cam­pa­ment avançat en la ter­cera ciu­tat de Cata­lu­nya.