Oficis

En moments de crisi, la gent vol formació. Aquesta és l'explicació oficial per l'augment de preinscripcions a les universitats públiques catalanes amb vista al curs que ve. Si deixem de banda que ja comença a marejar que l'explicació per a tot sigui l'omnipresent crisi, el que sorprèn de l'afirmació és que encara sembla que la formació hagi da passar exclusivament per les universitats. Segurament hi ha part de veritat en el fet que si la Universitat de Girona ha augmentat un 17% el nombre de joves que l'han triat com a primera opció és resultat dels esforços per guanyar en qualitat. I això ha omplert de satisfacció els seus responsables, com també ho ha fet en el cas dels de la resta d'universitats quan veuen que hi ha més estudiants que volen seure a les seves aules. Però hi ha realment tants motius de satisfacció? Què passa amb la saturació i la falta de places en determinades carreres com ara medicina? I què passa amb les carreres a punt de desaparèixer per falta d'alumnes? Què falla perquè encara es menystingui tant la formació extrauniversitària? Els empresaris no s'han cansat de repetir durant els últims anys les mancances que hi ha en l'àmbit dels oficis, aquells que s'aprenen mitjançant la formació professional o, el que és el mateix, els cicles formatius. Unes mancances provocades pel fet que la famosa FP no aconsegueix treure's de sobre l'estigma de formació de segona. I per quins set sous és millor estudiar dret, medicina o econòmiques que mecànica, electrònica o gestió forestal? De la mateixa manera que des de la UdG s'ha atribuït l'augment de demanda a l'esforç de la mateixa universitat i dels centres de secundària, aquests també són responsables, en part, del fracàs en l'àmbit dels oficis. Se suposa que han d'oferir un servei a la societat i no actuar com en un concurs per veure qui guanya més alumnes.