Salut, Vilaweb i família
La internet catalana té molts motius per celebrar la consolidació d'un espai català al ciberespai. I en aquesta progressió cap a la normalitat de la nació en l'era digital, el mèrit primordial es deu a la societat civil i a l'activisme voluntarista. Ho recordo aquests dies per una raó: Vilaweb acaba de complir divuit anys. Enhorabona i per molts anys!
Com tantes coses en aquest país, Vilaweb és molt més que un diari digital. Sí, és un diari digital en xarxa, i com a tal té en la informació d'actualitat la seva missió per excel·lència. Però ningú que aquests anys hagi visitat les seves pàgines haurà passat per alt la intenció editorial i informativa que ha inspirat sempre el projecte dels seus fundadors, els periodistes Vicent Partal i Assumpció Maresme, des que en un llunyà 1996 emprengueren el trajecte.
Divuit no són gaires anys en la història del periodisme. Però, en la breu història del ciberperiodisme català, Vilaweb no és sols el diari degà, sinó un model pioner del nou periodisme, innovador en tecnologies i en serveis i exemple a seguir pels seus competidors. No entraré a detallar les aportacions fetes per l'equip directiu i professional al camp del periodisme digital i multimèdia sobretot en l'era del web 2.0. En realitat, la seva trajectòria d'èxit, arribant a situar-se avui entre els primers mitjans digitals en català –el febrer aconseguia la tercera posició, amb 644.090 usuaris únics, darrere de Televisió de Catalunya i del diari Ara–, resumeix bona part del trajecte d'adaptació del món de la cultura catalana a l'era d'internet.
Òbviament, avui la riquesa de la internet catalana és per fortuna tan evident que l'elogi d'una trajectòria particular com la de Vilaweb no significa deixar de valorar la vitalitat existent en el periodisme digital en català i en tants altres sectors. La “família” del ciberperiodisme en català es va engrandint no sols a Catalunya, sinó a tots els Països Catalans. Limitant-nos a Catalunya, i a part dels grups tradicionals (oferta de la CCMA, versions en català dels diaris La Vanguardia i El Periódico, diaris Ara i El Punt Avui), nous grups sorgits al ciberespai semblen consolidar-se també amb audiències notables (els dos més destacats són Nació digital i Catmedia).
Ara bé, allò que al meu entendre fa de Vilaweb un exemple únic del periodisme català ha estat la seva aposta per superar les cotilles de l'antiga premsa territorial i proposar un nou model rupturista, tant en les tècniques com en la visió editorial. En efecte, els trets definidors de la seva trajectòria es podrien resumir en els següents. Primer, línia editorial en defensa de la nació catalana entesa com a Països Catalans, en el sentit plural de Joan Fuster, i declaradament independentista pel que fa al procés endegat a Catalunya (el recent llibre de Partal, A un pam de la independència, ho reafirma). Segon, cobertura informativa real dels Països Catalans (amb més de 90 edicions locals) i de la resta del món, vist des de l'interès dels Països Catalans. Tercer, innovació permanent en el món d'internet (incorporació de l'IPTV, de la plataforma de blogs, dels mapes postelectorals, etc.). I per acabar, activisme militant a favor de la internet catalana en totes les seves expressions. En aquest sentit, la seva plataforma de blogs personals és impressionant: només cal fer-hi una ullada (blocs.mesvilaweb.cat) per intuir la immensitat de la creativitat dels internautes i per localitzar, potser, alguna mina d'or per als propis interessos. En resum, penso que ens hem de felicitar perquè Vilaweb ha sabut fer compatible un periodisme a la xarxa, modern, independent i de qualitat, amb un compromís cívic, radical, al servei de la consolidació de l'espai nacional català al ciberespai, més enllà de les divisions polítiques i administratives.
