Opinió

A un dirigent europeu

Massa vegades es miren amb displicència els sacrificis que fan els ciutadans de Catalunya

Vostè, que té algun tipus de res­pon­sa­bi­li­tat en la direcció d'algun dels governs de la Unió Euro­pea o en la mateixa UE, ha de saber que quan l'arti­cu­lista Matt­hew Par­ris, del The Times, asse­nya­lava que Cata­lu­nya era una bomba només l'encer­tava en la capa­ci­tat des­truc­tiva per a Europa que pot tenir un esde­ve­ni­ment incon­tro­lat a Cata­lu­nya, supe­rior a l'efecte de Xipre o el mateix Por­tu­gal. En la resta s'equi­voca en la diagnosi i en el timing de l'explosió.

Vostè ha de saber que és qüestió de set­ma­nes o pocs mesos que la bomba esclati. I l'esclat no es pro­duirà d'entrada com a con­seqüència d'un referèndum seces­si­o­nista que no haurà tin­gut temps mate­rial de pro­duir-se. L'esclat serà social i tindrà més d'hora que tard con­seqüències naci­o­nals. Però unes d'imme­di­a­tes, econòmiques i soci­als per a Espa­nya i, per tant, per a Europa. M'expli­caré. 1. L'Estat espa­nyol amb la legis­lació vigent deu 10.000 m€ al govern de Cata­lu­nya. 2. L'Estat espa­nyol aplica la reducció del dèficit de forma esbi­ai­xada car­re­gant a les auto­no­mies un per­cen­tatge supe­rior al que li toca­ria de forma equi­ta­tiva per pesos pres­su­pos­ta­ris. Cal que vostès sàpiguen que les auto­no­mies a Espa­nya ges­ti­o­nen tot el paquet sen­cer de l'estat del benes­tar: sani­tat, escola, ser­veis soci­als, etc. 3. Això vol dir que l'apa­rell de l'Estat cen­tral en comp­tes d'apri­mar-se aug­menta de forma rela­tiva el seu pes alli­be­rant-se de mesu­res res­tric­ti­ves. Que l'Estat espa­nyol, que domina de forma majo­ritària els pres­su­pos­tos públics, ges­ti­ona bàsica­ment grans infra­es­truc­tu­res ine­fi­ci­ents com la xarxa d'aero­ports, els TAV (el pri­mer país del món en ter­mes rela­tius) i un exèrcit sobre­di­men­si­o­nat per a un país que s'ha des­per­tat pobre. A més, el diner públic ser­veix per tapar els forats oberts per un sis­tema finan­cer que ha con­tribuït a una eco­no­mia immo­biliària i ha matat l'eco­no­mia pro­duc­tiva.

4. Al si de les comu­ni­tats autònomes el repar­ti­ment dels recur­sos és total­ment desi­gual. Cata­lu­nya té un dèficit fis­cal d'un 9% del seu PIB, men­tre que la majo­ria de les 17 auto­no­mies tenen superàvit fis­cal que supera en alguns casos el 10% del PIB. Para­do­xal­ment aques­tes recep­to­res estruc­tu­rals pràcti­ca­ment no tenen pro­ble­mes de reta­lla­des. I a Cata­lu­nya l'atur ha arri­bat al 27% i sani­tat i escola estan al límit de l'ensul­si­ada. 5. Amb aquests con­di­ci­o­nants l'Estat espa­nyol pretén impo­sar noves reta­lla­des que arri­ben a més de 4.000 m€ apli­cant a Cata­lu­nya el 0,7% de dèficit impo­sat pel govern cen­tral. En ter­mes rela­tius molt més greu que la reta­llada impo­sada a Xipre o Por­tu­gal, amb l'agreu­jant que Cata­lu­nya no té ins­tru­ments d'estat, un 9% del seu PIB és absor­bit per l'Estat cen­tra­lista i aquest deu a Cata­lu­nya 10.000 m€.

Per­so­na­li­tats euro­pees a qui arribi aquest arti­cle, sàpiguen que la soci­e­tat cata­lana no ha escla­tat abans perquè té una espe­rança de canvi de sis­tema polític amb la cre­ació d'un estat propi que superi la manca de democràcia i justícia social i la ine­ficiència de l'espa­nyol. Aquest procés de sepa­ració arbi­trat per la UE i pac­tat amb Espa­nya per­me­tria enge­gar un procés de reforma des dels fona­ments, d'un Estat espa­nyol que és un càncer per a la majo­ria dels seus habi­tants. Si la UE per­met que Espa­nya sigui l'espo­leta de Cata­lu­nya pas­sarà que, essent el 20% del PIB espa­nyol, el 25% dels ingres­sos de l'Estat, el finançador de l'Espa­nya sub­si­di­ada, la ter­cera part de l'expor­tació i el 40% de les expor­ta­ci­ons d'alt valor tec­nològic i en alguns àmbits de recerca, a les 24 hores de l'esclat de Cata­lu­nya, caurà Espa­nya. I a dar­rere vindrà la UE. I tots vostès que massa vega­des es miren a distància i amb dis­plicència els sacri­fi­cis que fan, i que els ha tocat fer en altres moments històrics, als ciu­ta­dans de Cata­lu­nya.

Per si no em situen, els ho diu qui ha estat durant set anys con­se­ller (minis­tre en llen­guatge inter­na­ci­o­nal) del govern de Cata­lu­nya en l'àmbit de la indústria, comerç, turisme i uni­ver­si­tats. Esti­guin alerta!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.