Intel·ligències secretes
La revista Interviú informa que el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) disposa d'un pressupost de 10 milions d'euros per dinamitar “el procés sobiranista”. Segons Interviú, el CNI va elaborar un document de més de 500 pàgines en què, entre altres estratègies, se subratllava la necessitat de difondre dades de l'espionatge a la família Pujol- Ferrusola i s'instava “a intervenir amb rapidesa” per evitar que Artur Mas obtingués una majoria de 72 diputats en les passades eleccions. La família Pujol ha estat escorcollada. Mas, amb l'activíssima passivitat del Ministre de l'Interior, ha estat difamat. Misión cumplida.
Sense minimitzar per res la gravetat de la coartada antidemocràtica del CNI, el més preocupant no és pas la intel·ligència dels eufemísticament anomenats “serveis d'intel·ligència de l'Estat espanyol”. El més preocupant és la presumpta intel·ligència i integritat dels sectors demòcrates de la societat. De moment, ni la classe política ni els mitjans de comunicació s'han mostrat capaços d'oferir un diagnòstic i una repulsa proporcional d'aquesta ofensiva del CNI, que en tota regla cal anomenar “guerra bruta”. ¿Com és possible que uns fets d'una gravetat tan extrema no hagin merescut un ple monogràfic del Parlament i un al·luvió d'editorials i informacions? No per rutinàries i perquè es podien esperar, les intromissions del CNI deixen de ser gravíssimes. No estem parlant d'un joc d'infants. Ni de l'agència Mortadelo y Filemón. Estem parlant d'un marc democràtic assetjat per pràctiques totalitàries. Estem parlant de fons reservats, d'orientar els aparats de l'Estat (institucions, policia, exèrcit i tribunals) per avortar processos de decisió popular i per imposar una única via política. La laminació del “procés sobiranista” tindrà moltes fases. Tot i que vergonyosa per falsa, la fase més política i benigna és la que durant aquests últims dies han escenificat Rajoy (en el paper de víctima de les pressions negociadores de Mas) i Rubalcaba (en el paper d'apòstol del diàleg monologat). Però les fases més doloroses encara estan per venir. Arribaran, com diu Josep Ramoneda amb una precisa expressió, quan “se'ls escapi algun petard”.
De moment, la guerra bruta ha guanyat una primera batalla. I ho ha fet amb la complicitat dels mitjans de comunicació, que en comptes de parlar de mecanismes totalitaris en el si de la democràcia, parlen, ras i curt, de CNI, o “serveis secrets d'espionatge”. D'això se'n diu una disculpa de facto. Inacceptable.
