L'altre príncep

Ja sé, de sem­pre, que la Pilar i en Josep Maria estan a l'aguait de tot el que passa per aquí i més enllà, en relació amb el seu Museu del Joguet de Figue­res. Una vegada més ho demos­tra­ven aquest pas­sat 6 d'abril quan, abans de començar l'acte dedi­cat a El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry, en Josep Maria deia tex­tu­al­ment: “El 6 d'abril de 1943, o sigui que avui fa exac­ta­ment setanta anys, va sor­tir la pri­mera edició d'El Petit Príncep, i és per això que estem aquí tots, per par­lar-ne una mica.”

Hi hagué una mul­ti­lec­tura del pròleg d'aquest lli­bre, amb 27 lec­tors, que ho feren en xinès, brai­lle, àrab, basc, llatí, grec, polonès, sua­hili, armeni, rus, anglès, francès, etc., i s'hi ha dedi­cat una expo­sició a la sala oberta del museu, on es poden veure cent trenta edi­ci­ons d'El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry, que ha estat traduït a 238 llengües i dia­lec­tes.

En la forma, el lli­bre per­tany a aquesta mena d'històries de ficció que ens expli­quen viat­ges fantàstics i que, avançant-se en el temps, bus­quen esbri­nar el mis­teri de les estre­lles i dels pla­ne­tes. Els repre­sen­tants fran­ce­sos més cone­guts d'aquest gènere lite­rari pot­ser són Savi­nien Cyrano de Ber­ge­rac (Història còmica dels Estats i Impe­ris de la Lluna), Vol­taire (Micro­me­gas) i Jules Verne, que en les seves novel·les ens vénen a dir que els motius que empe­nyen l'home a dei­xar la seva terra són la set i les ganes de saber-ho tot, el desig de resol­dre els enig­mes de l'uni­vers. Però vet aquí que el Petit Príncep se'n va del seu aste­roide perquè té “difi­cul­tats amb una flor”. I no és ni un explo­ra­dor, ni un savi, ni un aven­tu­rer el qui marxa a des­co­brir el món: és un nen, un nyec.

En una Let­tre au Général X, l'autor d'El Petit Príncep escriu que la seva gene­ració li pro­du­eix tris­tesa, està buida de tota substància humana, i que odia la seva època amb totes les for­ces, perquè l'home hi mor de set. Tin­dria grans temes avui i aquí, per des­comp­tat. Trobo que està bé par­lar de tot això pre­ci­sa­ment avui 14 d'abril que, dia per dia també, és l'ani­ver­sari de la Segona República nos­trada.

Els fran­ce­sos, en el seu afany d'abre­viar-ho tot, a Saint-Exupéry li diuen Sentèx, i així ho feia un famós pre­sen­ta­dor de TF1, l'àvia del qual –expli­cava– era molt amiga de Con­su­elo Sun­cin, l'esposa de l'autor d'El Petit Príncep. Sentèx em sonà a marca de ren­ta­vi­dres o de pre­ser­va­tiu, no sabria què dir-hi.