I tant que hi ha conflicte

Apa, quedem que la interlocutòria del TSJC sobre la immersió és tan absurda que és com si no existís. I que l'acció d'ERC parlant en català al Congrés demostra fins i tot que aquest assalt l'hem guanyat. A mi, ja em perdonaran, em sembla que hem tornat a perdre. I ja em tornaran a perdonar, però em fa l'efecte que hem vingut a demostrar que és tan absurd que quan un alumne demani ser atès en castellà tota la classe es faci en castellà com que també ho és parlar en català al Congrés dels Diputats. No vull dir que no valori la intenció dels diputats d'ERC; al contrari. Però sí que vull dir que si aquesta pedagogia no l'entenen a la primera un austríac, un tailandès o un marcià, no sé si és bona pedagogia. Si els haguéssim d'explicar que la immersió escolar és un model d'èxit i que no és deixar de banda el castellà i que en canvi sí que estem a favor que es parli el català com a llengua de l'Estat espanyol al Congrés dels Diputats tot i que vam presentar-ho com una absurditat, si haguéssim de matisar tot això i encara més, voldria dir que l'acció pedagògica no era prou reeixida. Però, vistes les reaccions positives (a Catalunya), dec ser jo que em complico el pensament. Ara bé, no ens queixem si a partir d'ara ens diuen que la possibilitat que un dia es parli català al Congrés (encara que sigui per dir-los “adéu”) ja ni es plantejarà, perquè va quedar demostrat que és absurd.

També no sé si sóc jo, però em passa el mateix amb l'argument que “a Catalunya no hi ha conflicte lingüístic”, que es treu cada vegada que hi ha un atac contra el català. Com que es tracta de negar que el castellà estigui discriminat a Catalunya (que ja és un argument pervers), ens sembla una resposta contundent, inqüestionable i que genera un amplíssim consens. Doncs què volen que els digui, a mi sí que em sembla que hi ha conflicte lingüístic a Catalunya. Mentre es pugui viure completament en castellà i en canvi sigui impossible fer-ho en català (demanin un tallat a molts bars de Barcelona o vagin als jutjats o al cinema o...) hi haurà conflicte lingüístic. Que cap castellanoparlant es pugui sentir discriminat ens fa dir que “a Catalunya no hi ha conflicte lingüístic”. I els parlants de la llengua pròpia del país?

Jo no sé si ens tenen menjada la moral. Espero que encara no. Però que ens fan fer pedagogies i arguments tan estranys com aquests, és més clar que l'aigua.