El diagnòstic Carrasco

Ja he expli­cat en un altre lloc que el dia 9 d'abril del 1979 vaig acom­pa­nyar el pre­si­dent Tar­ra­de­llas a visi­tar la tomba de Manuel Car­rasco i For­mi­guera a Sant Genís d'Agu­dells. “Avui fa qua­ranta anys que van matar en Car­rasco i els d'Unió no se n'han recor­dat”, em va dir el pre­si­dent. I ja ens teniu a ell i a mi, amb la seva dona i la meva, pujant al cotxe ofi­cial fins a tro­bar, en el cemen­tiri de l'antic poble rural, el nínxol soli­tari del polític, sense cap ves­tigi d'ofrena flo­ral. Ara sí, ara tot són flors i vio­les: han tras­lla­dat les des­pu­lles a Montjuïc i els seus core­li­gi­o­na­ris hi dipo­si­ten coro­nes cada 9 d'abril.

Car­rasco i For­mi­guera és una de les ico­nes més expres­si­ves de la irra­ci­o­na­li­tat de la Guerra Civil, la doble víctima simultània dels dos bàndols enfron­tats bàrba­ra­ment en una lluita fra­tri­cida. Amenaçat i per­se­guit a Bar­ce­lona pels esca­mots revo­lu­ci­o­na­ris del juliol del 1936, es va veure obli­gat a expa­triar-se. Però, embar­cat a França per anar cap a Bil­bao, va ser detin­gut pels fran­quis­tes, empre­so­nat a Bur­gos, sotmès a un con­sell de guerra i exe­cu­tat el 9 d'abril del 1938, ara fa 75 anys. Ha estat jus­ta­ment amb motiu d'aquests ani­ver­sari que Josep M. Casasús ha res­ca­tat un arti­cle de Car­rasco del 1923, i posa els pèls de punta lle­gir-lo ara perquè, tot i la llarga distància, sem­bla escrit ahir mateix. Denun­cia el polític “els vents de mate­ri­a­lisme embru­ti­dor i eixorc que avui des­com­po­nen la pàtria”, pel “fals i viciós con­cepte de patri­o­tisme que redu­eix
i limita totes les aspi­ra­ci­ons col·lec­ti­ves de pros­pe­ri­tat mate­rial”. Cons­tata “la gran crisi política que sofreix la causa naci­o­nal de Cata­lu­nya” i afirma que aquesta crisi “ha
fet pos­si­ble que es portés el desen­gany al cor del poble, men­tre s'aga­be­lla­ven for­tu­nes per­so­nals fabu­lo­ses i s'asse­gu­ra­ven posi­ci­ons econòmiques, finan­ce­res o sen­zi­lla­ment pro­fes­si­o­nals, de les quals cap pro­fit sen­si­ble podia arri­bar a la pàtria obli­dada”. Precís en el diagnòstic, Car­rasco és també clar en el desig: “Que Cata­lu­nya pugui tren­car els gri­llons i fruir amb dig­ni­tat la vida inde­pen­dent i lliure que son espe­rit col·lec­tiu reclama.” L'arti­cle va ser publi­cat el dia de Sant Jordi, demà farà exac­ta­ment noranta anys.