Majoria d'edat

El meu fill fa divuit anys. Busco a la Viquipèdia majoria d'edat. Vull saber exactament de què estem parlant, a més del dret a vot i el carnet de conduir. La Viquipèdia diu que ser major d'edat significa adquirir plena capacitat d'obrar (és com si volgués dir llibertat però no gosés...deu ser que per actuar lliurement fa falta més que tenir divuit anys). També llegeixo que la majoria d'edat implica l'extinció de la pàtria potestat i de la tutela i curadoria. Ras i curt: ja no tinc cap dret sobre el meu fill i els seus béns, ja no he d'assessorar-lo ni protegir-lo, ni n'he de tenir cura. Tot això vol dir només, naturalment, que no hi estic obligada. I deu voler dir també, em temo, que ell, el flamant major d'edat, deu tenir dret a rebutjar la meva ajuda en qualsevol terreny. Situem-nos en el terreny de l'assessorament sentimental, espiritual o emocional, com vulgueu dir-n'hi, que és on puc aportar-li alguna cosa. No és que em fiï gaire de la meva experiència, però si una cosa he fet durant anys és anar prenent nota dels pensaments d'altres, molt més savis que no pas jo, i ara em ve la mar de bé repassar la llibreta de citacions il·lustres. En trio tres, i totes són casualment de pensadors francesos. Les cedeixo amablement al nou major d'edat (i ho faig sense caure en el dolç parany de l'enyorança, sense provar de retrobar en aquestes faccions endurides la tendresa del nadó). La més contundent: “Ser adult és estar sol.” La va escriure Rousseau i no és discutible. Però sense portar la contrària a l'autor d'El contracte social, la meva recomanació maternal és que cal buscar companyia, si pot ser fidel i divertida, per procurar oblidar-se de tant en tant d'aquesta tremenda veritat. La segona sentència és de Jean Cocteau: “Un jove no ha de comprar valors segurs.” Cal arriscar, cal creure en allò que no té preu: l'art, l'amistat, la creativitat, la justícia, la dignitat. I la tercera, del poeta Victor Hugo: “Quan s'és jove, es tenen matins triomfants.” I així és. Més endavant vindran els matins plàcids, serens, fins i tot plens, però ja no seran triomfants. Aprofita aquests divuit anys, assaboreix-los. Un dia qualsevol d'aquesta primavera, lleva't d'hora i baixa a la platja i allà, pletòric de vida, sigues conscient d'aquest matí triomfant.