Orientadament desorientats
“A 2000 quilòmetres de distància, ¿però d'on?”, exclama un personatge literari d'un llibre de W. G. Sebald. En l'actual context (para)polític, (para)judicial, (para)policíac, acusatori, difamatori i confusionari és fàcil sentir-nos tan orientadament desorientats com aquest personatge de Sebald. Sabem amb precisió la distància, però no sabem d'on ni de què. Sabem, per exemple, que hi ha corrupció. Però desconeixem un factor clau associat a la corrupció: ¿quina és la gestió política de la corrupció? ¿Qui està rendibilitzant la presumpta croada contra la corrupció? Tot i que hi pugui haver irregularitats i corrupcions, ningú disposa d'un marc comparatiu clar de fins a quin punt determinades corrupcions de determinats polítics són tan greus o excepcionals de com se'ns vol fer creure. És possible que moltes d'aquestes pràctiques de corrupció denunciades responguin a inèrcies rutinàries i desgraciadament universals que, de ser investigades arreu, assolarien grandíssima part de les classes dirigents. Sense ànim de disculpar cap infracció, per menor que sigui, és lícit preguntar-se, per exemple, quin grau de gravetat entranyen els casos d'Oriol Pujol o Daniel Fernández. Les irregularitats dels alcaldes de Lloret i Sant Hilari tampoc no haurien de servir per fer un capmàs i per escenificar aquella mentida impregnada de bonhomia proverbial que diu que “totes les corrupcions són iguals”. A Alemanya (on els ministres dimiteixen per haver copiat una breu part de la tesi doctoral) la magnitud del cas Bárcenas s'hauria convertit en un tsunami d'incalculables conseqüències governamentals, jurídiques i polítiques. Aquí, els rèdits d'una democràcia eternament jove han permès, de moment, que es puguin aplicar dics de contenció al cas Bárcenas. És a dir, allargar la nostra migdiada meridional amb l'esperança que quan despertem, el dinosaure ja no sigui allà. El mateix es podria dir sobre l'escàndol dels Ere a Andalusia, que impliquen tot un sistema. I el mateix es podria dir del cas Urdangarin, un dels exercicis d'il·lusionisme més exitosos a l'hora d'encabir tot l'oceà en un simple vas d'aigua.
Fa la impressió que la corrupció com a fenomen de perversitat va camí de convertir-se en una qüestió secundària. L'afany primordial radica a administrar i controlar la gestió dels casos de corrupció. A 2000 quilòmetres de distància, ¿però d'on? O traduït a l'espanyol més prosaic de Remedios Amaya: “¡Ay! ¿Quién maneja mi barca, quién, que a la deriva me lleva, quién?”
