Demà

La festa que demà tornarà a convocar milers de ciutadans davant les parades muntades a l'empedrat de les rambles, sota la ramassa dels arbres que protegiran venedors i compradors del sol que ben segur acompanyarà la jornada, continua essent de les més estranyes que es celebren en aquest país. Baixen les vendes i puja la pirateria, la gent cada vegada llegeix menys llibres de paper i les editorials retallen el catàleg de novetats perquè els ingressos minven. Sobre el sector plana la incertesa digital, els premis literaris no poden canalitzar adequadament la quantitat de candidats que hi concorren i la llengua castellana vampiritza fins i tot autors nostrats de renom que sucumbeixen a la temptació de l'èxit de masses. La fam lectora dels catalans no pot digerir la quantitat d'oferta que arriba al mercat i l'impuls editorial als autors en la nostra llengua acaba essent més un acte de fe que no pas una aposta comercial. I, malgrat tot, demà tornarem a compartir l'alegria cívica de la festa floral i literària, contra cap llengua i a favor de totes, sense gèneres predilectes ni vencedors preestablerts, amb aquell punt d'expectació per veure si més enllà de les travesses oficials algun autor o autora inesperats despunten en la fotografia de grup d'aquells que, a més d'escriure, aconsegueixen el miracle de publicar. I tornarem a constatar que la supervivència del català depèn de nosaltres, de les editorials grosses que no s'obliden dels autors petits i de les editorials petites que en descobreixen també de grans, dels escriptors que continuen creient en la seva llengua i dels lectors que la continuen consumint. Un any més tornarà a ser una festa estranya, la suggestió col·lectiva que almenys per un dia el català no corre perill i la dura realitat és mentida.